D. 18 de durant l’any B
(1
agost 2021)
1.
Llegim el text (Jn 6,24-35)
24Així, doncs, quan la gent s’adonà que
Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se
n’anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús. 25Així que el trobaren a l’altra banda del llac, li van
preguntar: Rabí, quan has arribat? 26Jesús prengué la paraula i els
digué: En veritat, en veritat us ho dic:
vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals, sinó perquè heu menjat pa i
heu quedat saciats. 27Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment
que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l’home us
donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell. 28Ells li preguntaren: Com hem d’actuar per a fer les obres de Déu?
29Jesús els respongué:
L’obra que Déu vol és aquesta: que
cregueu en aquell que ell ha enviat. 30Li replicaren: I tu,
quin senyal realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? 31Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu
l’Escriptura: Els donà pa del cel
per aliment. 32Llavors
Jesús els respongué: En veritat, en
veritat us ho dic: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare
qui us dóna l’autèntic pa del cel. 33El pa de Déu és el
que baixa del cel i dóna vida al món. 34Ells li demanen:
Senyor, dóna’ns sempre pa d’aquest. 35Jesús els diu: Jo
sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai
set.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
El text forma part del discurs
del pa de vida (Jn 6,22-59) que presenta un doble moviment: 1) anar cap a Jesús i a creure-hi;
i 2) entrar-hi en comunió. L’evangeli
d’avui forma part del primer moviment. Després del gest profètic, Jesús suscita
l’anhel d’anar cap ell, d’entrar-hi en relació. Així el «pa» pren un significat
simbòlic que culminarà en l’afirmació de Jesús del final del nostre text: Jo sóc el pa de vida.
La narració és moguda per tres
qüestions que la multitud formula a Jesús i que ell respon en una dimensió de
profunditat desconeguda pels qui li formulen les preguntes. La primera és: Rabí, ¿quan has arribat?. Jesús s’ha
retirat i la gentada l’ha perseguit amb obstinació. Al·lusió al fet que Déu es
fa present en Jesús. Finalment l’han trobat a Cafarnaüm. La resposta de Jesús
és que el cerquen per una raó equivocada: heu
menjat pa i heu quedat saciats. Jesús els convida al «menjar que dóna la
vida eterna». Jesús sap que la gent ha de menjar –ha donat aliment a cinc mil
persones–, però també sap que la vida és més que menjar. La gent, però, no
aconsegueix d’entendre qui és Jesús.
Aquí ens acostem al cor del
missatge del quart evangeli: els senyals de Jesús són fets extraordinaris que
transformen una situació no volguda per Déu, però això sol no vol dir res si no
percebem que són signes que apunten al do etern de Déu en Jesús.
La
preocupació de la gent pels beneficis immediats els ha privat de veure el que
realment importa perquè és l’única realitat que ho omple tot de sentit: la vida
que Déu ha donat per Jesús, que és una altra cosa distinta de l’aliment que
dóna el blat de la terra, i fins i tot supera fins a l’inimaginable, el mannà
del desert, que Déu havia donat per mediació de Moisès. Aquí la gent es troba
en presència d’una realitat nova que és do de Déu: és el meu Pare qui us dóna l’autèntic pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna
vida al món. Aquest pa té un nom propi: és Jesús.
3.
Mirem la nostra vida i acció
Què busco en Jesús? Em sento
atret/a per la persona de Jesús?
En quin sentit Jesús és l’aliment
que em dóna Déu?
