Diumenge 16 de durant l’any B
(18 juliol 2021)
1. Llegim
el text (Mc 6,30-34)
Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar
tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica.
Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de
menjar. Se n’anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat.
Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van
córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. Quan Jesús desembarcà,
veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; i
es posà a instruir-los llargament.
2. Comprenem
el text i contemplem Jesús
Aquest fragment serveix de pròleg de la primera
multiplicació dels pans, gest profètic de compassió, d’anticipació del banquet
del Regne.
Els apòstols tornen per a referir a Jesús el que han
fet i ensenyat, és a dir, compartir amb Jesús l’acció transformadora i
evangelitzadora duta a terme.
Els apòstols (els enviats a evangelitzar i
transformar persones i realitats) retornen cansats i Jesús els proposa de
reposar en un lloc tranquil per refer les forces. Jesús sap acompanyar en el
procés de tota acció evangelitzadora i transformadora. L’acció absorbeix tant
que ni deixa temps per a menjar. Jesús recorda que no tot és acció, sinó també
moment de trobada personal i de valorar el procés fet i gaudir-ne.
Els apòstols, els protagonistes de l’acció,
necessiten d’un temps per a trobar-se amb Jesús, estar-s’hi i gaudir-ne. Però sempre
n’hi ha que cerquen ser acompanyats, educats des de l’amor desinteressat, des
de la compassió.
Jesús es compadeix dels qui van perduts i
desorientats, molts segueixen Jesús perquè necessiten d’un autèntic pastor, és
a dir, d’un mestre i guia, d’un acompanyant que els orienti en el camí de la
felicitat, en el camí de l’amor als altres.
La compassió de Jesús és més que un afecte merament
humà. Amb la compassió Jesús expressa l’opció de Déu per la humanitat malmesa i
desorientada. L’amor gratuït i desinteressat pel qui no té nom, pel qui no
troba ningú que l’acompanyi i l’orienti mou l’acció de Jesús. L’amor educa i
transforma les persones.
Jesús és Déu mateix que ensenya el seu poble el camí
a seguir, el camí cap a la vida per sempre.
3. Mirem la
nostra vida i acció
L’equip o grup de RdV és un moment clau per a
trobar-me amb Jesús i explicar-li el que he fet i descobert? La pregària de
l’equip és una manera d’explicar-ho?
En quins moments o situacions cerco Jesús perquè
sigui el meu mestre i pastor?
Quan m’identifico amb la compassió de Jesús?
