Diumenge 2n de Pasqua
1. Llegim el text (Jn 20,19-31)
19Al capvespre
d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus,
tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà
al mig i els digué: Pau a vosaltres. 20Dit això, els va mostrar les mans i el
costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare
m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22Llavors va alenar damunt d’ells i els
digué: Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran
perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. 24Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze,
l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25Ells li van dir: Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la
ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
26Al cap de vuit
dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també
hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els
digué: Pau a vosaltres. 27Després diu a Tomàs: Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el
costat. No siguis incrèdul, sigues creient. 28Tomàs
li va respondre: Senyor meu i Déu meu!
29Jesús li diu: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els
qui creuran sense haver vist!
30Jesús va fer en
presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben
escrits en aquest llibre. 31Els
que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el
Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús ressuscitat
Tenim dues escenes i la conclusió
del quart evangeli. En la primera, Jesús s’apareix als deixebles en absència
de Tomàs, i els deixebles reaccionen amb alegria davant la irrupció de
Jesús en el lloc on es trobaven reunits (Jn 20,19-23). En la segona, Jesús es
manifesta als deixebles, particularment a Tomàs, que reacciona amb fe (Jn 20,24-29).
I la conclusió (Jn 20,30-31) mostra la finalitat de l’evangelista i il·lumina
tot el quart evangeli: perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de
Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. Ambdues escenes transcorren el
diumenge, amb una diferència d’una setmana. Això indica que els
deixebles, aleshores com avui, es trobaven cada diumenge. El diumenge és el
marc de la trobada amb el Senyor ressuscitat, que irromp allà on els creients ens
trobem reunits.
L’evangelista només indica el nom
del deixeble que no hi és quan apareix el Crucificat ressuscitat. Els
deixebles, reunits el diumenge en un mateix lloc, testimonien davant el qui no
hi era, Tomàs, que han vist el Senyor. En el segon diumenge, s’estableix
un diàleg entre Jesús ressuscitat i Tomàs, l’absent del primer diumenge, un
diàleg que mena a la confessió de fe.
En el primer diumenge, Jesús
s’apareix enmig de la por, ja ho havia fet en apropar-se a la barca (imatge
de la comunitat reunida en un mateix lloc) mentre era fosc i el llac s’anava
encrespant. Aleshores Jesús els havia dit: Sóc jo, no tingueu por (Jn 6,20).
Ara Jesús els diu: Pau a vosaltres. És a dir, la salvació, la felicitat,
l’amor que ve de Déu Pare és enmig vostre. Si en el primer diumenge se
subratlla la pau donada, en el segon, la fe rebuda.
Ara Jesús és present en l’Església
i l’alegria n’és la reacció. S’ha acomplert la promesa de Jesús, quan deia als
deixebles: D’aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu
a veure (Jn 16,16-23). I també: El vostre cor s’alegrarà quan us tornaré
a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà (Jn 16,22-23). Ara i
ací, l’experiència pasqual originària (visió i alegria) perdura en la fe: Feliços
els qui creuran sense haver vist.
El Ressuscitat és el Crucificat, el
mateix que va compartir amb els deixebles tot el que havia rebut del Pare (Jn 16,12-15);
els senyals de les mans i del costat mostren que és certament Jesús de
Natzaret. El Ressuscitat sempre es posa al mig. La reunió dels cristians és
sempre entorn del Ressuscitat, que omple de l’amor de Déu el lloc on ens trobem
reunits.
3. Pensem-hi
La fe m’obre el cor i els
ulls a la presència del Crist ressuscitat? I això m’omple de felicitat?
La fe m’anima a trobar-me cada
diumenge amb els altres cristians entorn del Crucificat ressuscitat?
Quina és la bona notícia que rebo i
que vull testimoniar?
