La Sagrada Família C
(29 desembre 2024)
1. Llegim el text (Lc 2,41-52)
41Els pares de
Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. 42Quan
ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. 43Acabats
els dies de la celebració, quan se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem
sense que els seus pares se n’adonessin. 44Pensant que era a la
caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els
parents i coneguts; 45com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem
a buscar-lo. 46Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut
entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. 47Tots
els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves
respostes. 48En veure’l
allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué: Fill meu, per què t’has portat així amb
nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia. 49Ell els
respongué: Per què em buscàveu? No sabíeu
que jo havia d’estar a casa del meu Pare? 50Però ells no
comprengueren aquesta resposta. 51Després baixà amb ells a Natzaret
i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. 52Jesús
es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
El relat destaca la incomprensió de Josep i
Maria davant el misteri del fill. El procés de comprensió és, certament, llarg
i difícil, un procés a fer per tots els deixebles (Lc 9,45; 18,34), sols
comprendrem des de la llum de Pasqua (Lc 24,25-26) i de Pentecosta (Ac 2).
Lluc emmarca l’escena situant-nos davant d’un
Jesús amb dotze anys a Jerusalem amb motiu de la Pasqua, una de les tres festes
de pelegrinatge, les altres dues eren la Pentecosta i la festa dels Tabernacles
(Ex 23,14-17; Dt 16,16). Amb motiu d’aquestes festes, molts jueus pujaven a
Jerusalem. I conclou l’escena (Lc 2,51-52), recordant-nos que Jesús torna a
Natzaret, des d’on ha vingut amb els pares i on Jesús creix també com a creient
i amb el favor de Déu, com Samuel (1Sa 2,26); però també que Maria ha d’anar
esbrinant (Lc 2,51b) les misterioses paraules que l’ancià Simeó li havia dit sobre
la missió de Jesús (Lc 2,34-35).
Tot el relat condueix al Temple, on Jesús desvela
el seu misteri als seus pares, i ells reaccionen amb la incomprensió.
Jesús hi havia anat de petit (Lc 2,22-38). Les narracions de la infància lucanes
comencen al Temple (Lc 1,8-23) i el seu primer llibre acaba al Temple (Lc
24,53). Jesús puja a Jerusalem arribat a l’adolescència i, un cop adult,
decideix tornar a pujar-hi, també des de Galilea (Lc 9,51-19,44; fent el viatge
amb els deixebles); i des de Jerusalem (lloc de la presència de Déu en el
Temple), manifestarà la seva identitat i missió (Lc 19,45-24,53): la salvació
del Senyor ha visitat el seu poble.
Jesús revela als seus pares quina
és la seva relació amb Déu, és a dir, la seva condició de Fill, obedient
a la voluntat del seu Pare. Així, s’afirma el vincle singular entre
Jesús i Déu Pare. El fet que Maria es refereixi a Josep com a pare de
Jesús (Lc 2,48), suggereix que Lluc recull un relat que desconeix la concepció
virginal de Jesús (després d’haver-la afirmat: Lc 1,35), i així destaca millor
la incomprensió de Josep i Maria, quan afirma que havia d’estar a casa del meu Pare. Jesús es troba a
casa al Temple, lloc de la presència de Déu enmig del seu poble. Jesús és humà
i diví alhora.
3. Pensem-hi
Com em situo davant Jesús, que es manifesta com a
home com nosaltres i alhora Déu?
Com contemplo el misteri de l’encarnació, és a
dir, que Déu s’hagi fet un de nosaltres, també en procés de ser estimat i
educat, i també de creixement i d’aprenentatge humà?
