Diumenge 24 de durant l’any B
(12
setembre 2021)
1. Llegim
el text (Mc 8,27-35)
27 Jesús, amb els seus deixebles, se’n va anar als pobles del
voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: Qui diu la gent que soc jo? 28
Ells li respongueren: Uns
diuen que ets Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, algun dels profetes.
29 Llavors
els preguntà: I vosaltres, qui dieu que
soc? Pere li respon: Tu ets el
Messies. 30 Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. 31 Llavors començà a
instruir-los dient: Cal que el Fill de
l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei
l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.
32 I els ho
deia amb tota claredat. Aleshores Pere el prengué a part i es posà a renyar-lo.
33 Però Jesús es
girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: Ves-te’n d’aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.
34 Llavors va
cridar la gent i els seus deixebles i els digué: Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la
seva creu i que em segueixi. 35 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però
el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Ací tenim el centre de l’evangeli segons Marc, que
fa de frontissa entre la primera part que s’esdevé a Galilea (Mc 1,14-8,26) i la segona part que ens encamina a Jerusalem, des d’on, un cop Jesús
ressuscitat d’entre els morts, ens torna a enviar a Galilea (Mc 16,7). Una
frontissa que fa d’epíleg a la missió a Galilea i de preludi al camí a la creu.
El relat consta de tres moments: 1) la pregunta sobre la identitat de
Jesús; 2) el primer anunci de la seva
passió, mort i resurrecció; 3) les
dues condicions per a ser deixeble de Jesús.
Es parteix d’una pregunta de Jesús sobre la seva
identitat. La gent identifica Jesús amb Joan Baptista o amb algun dels
profetes; un profeta més, però excepcional. Quan Jesús s’adreça personalment
als deixebles, Pere respon en nom seu confessant que és el Messies. És a dir, és més que un profeta excepcional. Però el
significat de confessar-lo com a Messies
s’ha d’entendre des de la mort i la resurrecció, per això demana silenci (el secret messiànic). A la creu, el
centurió en proclamarà l’autèntic significat: És veritat: aquest home era Fill de Déu (Mc 15,39). Per això Jesús
presenta per primer cop la relació del qui és el Messies (Mc 1,1) amb la seva mort i resurrecció. Jesús explica
clarament que vencerà la mort i per això ha de passar-hi. Jesús és el Fill de l’home que dona la vida, tot
destruint la mort en el seu terreny. I Pere no ho entén. Pere no entén que hagi
de passar per la crueltat de la mort el qui és triomfador esperat. Normalment
ens apuntem més al vencedor que al vençut, la incapacitat de sofrir i la por a
morir poden impedir entendre l’entrega del Fill
de l’home, acceptar la voluntat de Déu, que vol salvar tothom, àdhuc els
exclosos i els que sobren. No acceptar la voluntat de Déu és refusar la
crucifixió de Jesús, el perill més greu dels cristians i de l’Església, amb
totes les seves conseqüències. En efecte, el camí dolorós del Messies és també
el camí del deixeble. Per això Jesús és tan contundent: Vés-te’n d’aquí, Satanàs! La confessió de Pere és vàlida però
necessita fer el camí de Jesús fins a la creu. I així poder confessar i viure l’evangeli de Jesús, el Messies, el Fill de
Déu (Mc 1,1).
I les dues condicions que tot deixeble de Jesús
haurà de complir són: 1) negar-se a
si mateix per seguir-lo, renunciant els propis desigs i plans (no ser un
egòlatra); 2) la disposició a portar
la creu, és a dir, estar disposat a estimar fins a l’extrem, sense esperar res
a canvi.
3. Mirem la
nostra vida i acció
- Qui és per a mi
Jesús? Avui ell mateix m’ho
pregunta i quina resposta li dono?
- Accepto de seguir
Jesús, sense por, en el camí de l’amor fins a l’extrem?
- M’identifico amb Pere, que prefereix triomfar amb
tots els honors, estalviant-se qualsevol contrarietat i dificultat?
