(1 gener 2024)
1.
Llegim el text (Lc 2,16-21)
Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i
Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els
havien anunciat d’aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que
deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després
els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i
sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat. Quan van complir-se
els vuit dies i hagueren de circumcidar l’infant, li van posar el nom de Jesús;
era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
2.
Contemplem el misteri
Avui
s’acompleix l’esdeveniment anunciat als pastors: trobaren Maria i Josep amb el
nen a la menjadora. I un cop passats vuit dies (octava de Nadal), és
l’hora de fer realitat l’anunci de l’àngel a Maria: li posaràs el nom de
Jesús (Lc 1,31).
Ara Maria nua
el reconeixement de la visita anunciada del Senyor (la menjadora:
Is 1,3) amb la imposició del nom, que revela l’avui de la visita del
Salvador. Lluc dóna més relleu a la imposició del nom que a la circumcisió;
així, els pares són obedients al designi salvador de Déu expressat per l’àngel
Gabriel.
Els
pastors, que representen els creients que
miren des de la fe pasqual, és a dir, des de la mort i resurrecció, van de
pressa al lloc de la manifestació del Salvador: Betlem (Lc 2,5) i el
reconeixen com a Déu que visita el seu poble per a salvar-lo (el troben
a la menjadora: Lc 2,16). Lluc ofereix un tast del que passa a l’Església
naixent: pobres i pagans reconeixen la visita del seu Senyor. A més, un
cop l’han reconegut present, els pastors anuncien a tothom aquesta presència (Lc
2,17-18) i se’n van tot glorificant Déu i lloant-lo (Lc 2,20). Els
pastors fan mutis. Després de reconèixer la visita de Déu en Jesús, els
creients no hem de mirar més vers l’origen misteriós de Jesús sinó cap a la
seva vida i acció, quan el trobem sol (adult) a la sinagoga de
Natzaret, a la creu.
Els oients
dels pastors manifesten admiració (Lc 2,18), reacció típica de la gent
que veu la manifestació del Salvador (Lc 2,47; 4,22.32.36; 5,26; 9,43; 11,14;
Ac 2,7-12); així, l’anunci del fet possibilita que tothom reconegui la visita
el Senyor.
Maria medita el que veu i sent, com Jacob (Gn 37,11), i
ho guarda en el seu cor, com Daniel (Dn 7,28). ¿No és veritat que el
nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el
sentit de les Escriptures? (Lc 24,32).
Com a tipus
del creient, Maria creu (Lc 1,45), escolta la Paraula de Déu i la
compleix (Lc 8,21) i prega amb tota l’Església, mentre espera la vinguda
de l’Esperit (Ac 1,14). Lluc presenta Maria com la creient que fa l’esforç per
a copsar l’obra de Déu, tant en el que veu i sent, com en la reacció
dels pastors (els pobres i els pagans) davant el misteri de l’encarnació del
seu Fill; però també és la creient que s’assabenta pels pastors que és la
mare del Salvador (Lc 2,17). Maria va creixent en la comprensió de la
identitat divina del seu fill (Lc 2,19.51), i hi creix des de la seva obediència
a la Paraula i en la intimitat d’esclava del Senyor. És el mateix Déu
qui li va obrint els ulls de la fe.
En
la figura de Maria, Lluc uneix la història de Jesús: el seu origen misteriós,
la seva vida i mort fins a entrar en la seva glòria (Lc 24,26), amb la
proclamació de la seva identitat de Senyor i Messies (Ac 2,36) per
l’Església apostòlica. Maria representa el creient que viu ben travat tot el
misteri de la fe en Jesucrist.
3. Pensem-hi
- Acullo la visita de Déu en Jesús i l’anuncio als del meu entorn?
- M’admiro de la manifestació del Salvador en la història humana?
- Escolto i medito el misteri de Nadal teixit (ben lligat) amb el
misteri de la Pasqua?
