Santa Maria, Mare de Déu
(1 gener 2022)
1. Llegim el text (Lc 2,16-21)
Hi
anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la
menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d’aquell infant.
Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria
guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se’n
tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van
trobar tal com els ho havien anunciat. Quan van complir-se els vuit dies i hagueren
de circumcidar l’infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia
indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
2. Contemplem el misteri
Avui s’acompleix l’esdeveniment
anunciat als pastors: trobaren Maria i Josep amb el nen a la menjadora.
I un cop passats vuit dies (octava de Nadal), és l’hora de fer realitat
l’anunci de l’àngel a Maria: li posaràs el nom de Jesús (Lc 1,31).
Ara Maria nua el reconeixement
de la visita anunciada del Senyor (la menjadora: Is 1,3) amb la
imposició del nom, que revela l’avui de la visita del Salvador. Lluc dóna
més relleu a la imposició del nom que a la circumcisió; així, els pares són
obedients al designi salvador de Déu expressat per l’àngel Gabriel.
Els pastors, que representen
els creients que miren des de la fe pasqual, és a dir, des de la mort i
resurrecció, van de pressa al lloc de la manifestació del Salvador: Betlem
(Lc 2,5) i el reconeixen com a Déu que visita el seu poble per a
salvar-lo (el troben a la menjadora: Lc 2,16). Lluc ofereix un tast del que
passa a l’Església naixent: pobres i pagans reconeixen la visita del seu
Senyor. A més, un cop l’han reconegut present, els pastors anuncien a tothom
aquesta presència (Lc 2,17-18) i se’n van tot glorificant Déu i lloant-lo
(Lc 2,20). Els pastors fan mutis. Després de reconèixer la visita de Déu
en Jesús, els creients no hem de mirar més vers l’origen misteriós de Jesús
sinó cap a la seva vida i acció, quan el trobem sol (adult) a la
sinagoga de Natzaret, a la creu.
Els oients dels pastors manifesten admiració
(Lc 2,18), reacció típica de la gent que veu la manifestació del Salvador
(2,47; 4,22.32.36; 5,26; 9,43; 11,14; Ac 2,7-12); així, l’anunci del fet
possibilita que tothom reconegui la visita el Senyor.
Maria medita el que veu i
sent, com Jacob (Gn 37,11), i ho guarda en el seu cor, com Daniel (Dn
7,28). ¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens
parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? (Lc 24,32).
Com a tipus del creient, Maria creu
(Lc 1,45), escolta la Paraula de Déu i la compleix (Lc 8,21) i prega
amb tota l’Església, mentre espera la vinguda de l’Esperit (Ac 1,14). Lluc
presenta Maria com la creient que fa l’esforç per a copsar l’obra de Déu, tant
en el que veu i sent, com en la reacció dels pastors (els pobres i els
pagans) davant el misteri de l’encarnació del seu Fill; però també és la
creient que s’assabenta pels pastors que és la mare del Salvador (Lc 2,17).
Maria va creixent en la comprensió de la identitat divina del seu fill (Lc 2,19.51),
i hi creix des de la seva obediència a la Paraula i en la intimitat d’esclava
del Senyor. És el mateix Déu qui li va obrint els ulls de la fe.
En la figura de Maria, Lluc uneix
la història de Jesús: el seu origen misteriós, la seva vida i mort fins a
entrar en la seva glòria (Lc 24,26), amb la proclamació de la seva
identitat de Senyor i Messies (Ac 2,36) per l’Església apostòlica. Maria
representa el creient que viu ben travat tot el misteri de la fe en Jesucrist.
3. Pensem-hi
- Acullo la
visita de Déu en Jesús i l’anuncio als del meu entorn?
- M’admiro de
la manifestació del Salvador en la història humana?
- Escolto i
medito el misteri de Nadal teixit amb el misteri de la Pasqua?
