Diumenge 2n de Nadal
(2 gener 2022)
1. Llegim el text (Jn 1,1-18)
1Al principi existia el qui és la
Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. 2Ell estava
amb Déu al principi. 3Per ell tot ha vingut a l‘existència, i res no
hi ha vingut sense ell. 4En ell hi havia la vida, i la vida era la
llum dels homes. 5La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no
ha pogut ofegar-la. 6Déu envià un home que es deia Joan. 7Vingué
com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. 8Ell
no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. 9Existia el qui
és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. 10Era
present en el món, que per ell ha vingut a l‘existència, i el món no l‘ha
reconegut. 11Ha vingut a casa seva, i els seus no l‘han acollit. 12Però
a tots els qui l‘han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de
ser fills de Déu. 13No han nascut per descendència de sang, ni d‘un
desig carnal, ni d‘un voler humà, sinó de Déu mateix. 14El qui és la
Paraula s‘ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva
glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de
veritat. 15Joan dóna testimoni d‘ell quan proclama: «És aquell de
qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo,
ell ja existia.» 16De la seva plenitud, tots nosaltres n‘hem rebut
gràcia rere gràcia. 17La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia
i la veritat han vingut per Jesucrist. 18A Déu, ningú no l‘ha vist
mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l‘ha
revelat.
2. Contemplem el relat
El pròleg joànic consta de sis estrofes: (1) la Paraula preexistent
(Jn 1,1-3); (2) la Paraula relacionada amb el món dels humans (Jn 1,4-5);
(3) el testimoniatge de Joan (Jn 1,6-8.15); (4) la Paraula ve a
trobar els humans (Jn 1,9-13); (5) l‘encarnació de la Paraula (Jn 1,14),
cim de la revelació; (6) la glòria de la Paraula s‘ha mostrat en els
fruits rebuts i Jesucrist ha revelat el Déu invisible (Jn 1,15-16).
El pròleg és el primer relat bíblic sobre l‘encarnació de la
Paraula. En la tradició sapiencial, Paraula i Saviesa són la mateixa cosa: la
Paraula, present en la Llei i els Profetes, és la Saviesa. Però la Paraula
identificada amb la Llei queda limitada al poble de la Llei, inculturada en un
Llibre. La reflexió sapiencial sobre la Saviesa havia ennuvolit la força de la
paraula del Senyor (dabar en hebreu, que significa paraula i esdeveniment).
El pròleg recupera la força del Dabar, donant-li un nou sentit en continuïtat
amb la reflexió sapiencial: la Paraula de Déu no pot recloure‘s en la Llei de
Moisès, per això es fa diàleg i acció en Jesús de Natzaret; així el fet que Déu
vulgui establir una relació d‘amor i llibertat amb tota la humanitat, queda
narrat en Jesucrist.
El pròleg situa la Paraula en la història i al si de la creació. La
indicació al principi situa el relat de la comunicació de Déu amb els humans
en relació amb la creació (Gn 1: tot és creat per la Paraula), i amb la
tradició sapiencial (Pr 8,22: la Saviesa existia abans de la creació). Des de
sempre, la Paraula ha volgut relacionar-se amb la humanitat, ha vingut al món (Jn
1,9), ha habitat entre el seu poble, amb els de casa seva (Jn 1,11); però fins
ara no s‘ha fet sarx (Jn 1,14), fràgil i mortal. El relat mostra Déu abans
i després de la seva encarnació.
El pròleg conta com Déu vol que els humans siguin fills seus en el seu Fill
(Jn 1,12). Com des d‘ara, els humans podem participar de la plenitud de la vida
de Déu en Jesucrist (Jn 1,16). Dit d‘una altra manera, Déu ens ha creat per a
comunicar-nos la seva vida en un diàleg d‘amor i llibertat. En definitiva, ara
es tracta d‘acollir Déu en el seu Fill únic Jesucrist o no acollir-lo; si
l‘acollim participem de la seva divinitat en la seva humanitat, que és la
nostra.
3. Pensem-hi.
· Com penso acollir en la meva vida i
acció la Paraula de Déu encarnada, amb tota la seva fragilitat i vulnerabilitat?
· Com agraeixo a Déu que hagi decidit
acompanyar-me des de la meva fragilitat i vulnerabilitat, des de la meva caducitat
i mortalitat?
· Agraeixo a Déu que vulgui dialogar
amb mi des de l’amor i la llibertat?
