Crist Rei B
(21 novembre 2021)
1.
Llegim el text (Jn 18,33-37)
33Llavors
Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: ¿Tu ets el rei dels jueus? 34Jesús
contestà: ¿Surt de tu, això que em
preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi? 35Pilat replicà: Que potser soc jueu? Són el teu poble i els
grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet? 36Jesús
contestà: La meva reialesa no és d’aquest
món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat
als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí. 37Pilat li digué:
Per tant, tu ets rei? Jesús contestà:
Tu ho dius: jo soc rei. Jo he nascut i he
vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat
escolten la meva veu.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Aquest fragment cal situar-lo en el quadre de la trobada de Jesús amb Pilat, amb set escenes (on n’hi ha dues de privades entre
el Rei i Pilat), a dins o fora del pretori segons aquest ritme: 1) fora:
les autoritats jueves demanen la condemna a mort de Jesús (Jn 18,28-32); 2) dins:
Pilat interroga Jesús sobre la seva reialesa
(Jn 18,33-38a); 3) fora: Pilat troba Jesús no culpable i
les autoritats jueves prefereixen Barrabàs (Jn 18,38b-40); 4) dins: els soldats
humilien Jesús (Jn 19,1-3); 5) fora: Pilat troba Jesús no culpable (Jn
19,4-8); 6) dins: Pilat interroga Jesús sobre l’autoritat (Jn 19,9-11); 7)
fora: les autoritats jueves
assoleixen la condemna a mort de Jesús (Jn 19,12-16a). Els dos interrogatoris acaben
amb una doble conclusió de Pilat sobre Jesús: Aquí teniu l’Home (Jn 19,5) i Aquí
teniu el vostre Rei (Jn 19,14).
El poble no hi surt, és una manera d’indicar que la
responsabilitat de tot el procés recau en l’aristocràcia
sacerdotal (Caifàs i els seus) i en la covardia de Pilat. Només el
prefecte o procurador romà podia fer crucificar o no algú. Caifàs i Annàs no
pensaven que Jesús fos un cabdill d’una força armada i que planegés una insurrecció,
però temien que pogués atiar el poble, és a dir, van entendre massa bé Jesús i
els seus deixebles. Pilat executa Jesús perquè li demana el summe
sacerdot i li dóna una excel·lent excusa: Jesús s’ha presentat a la ciutat com
a rei dels jueus. Pilat hi descobreix un aspirant a rei sense exèrcit. Pilat no
si pensa massa a crucificar-lo, després de flagel·lar-lo, d’assotar-lo i
interrogar-lo. Pilat va ser destituït a causa de les seves execucions massives
i imprudents.
El text d’avui ens situa a dins (en privat), Pilat interroga Jesús sobre la seva reialesa i
Jesús dona una doble resposta, primer, diu el que no és, és a dir, el seu regnat no és terrenal, no se sosté per cap
exèrcit ni per les potències mundials. I després diu el que és, és a dir, la seva reialesa es
manifesta en el testimoni, en donar testimoni de la Veritat, que és la
manifestació de l’amor de Déu a tota humanitat per l’entrega del seu Fill
Jesucrist.
La
reialesa de Jesús és de Déu, i s’exerceix en aquest món donant testimoni de
l’amor de Déu a favor de tota la humanitat, estimant fins a l’extrem (Jn 13,1). Jesús ofereix a la humanitat
(representada per un que la vol dominar) el regal de la comunió amb Déu, que és
la Veritat, i que ens farà lliures
(Jn 8,32). Si escoltem Jesús accedim a la Veritat, a la comunió amb Déu i entre
nosaltres (cf. 1Jn 1,1-3). La reialesa de Jesús no fa cap mena de por als
poderosos d’aquest món. Una reialesa basada en l’amor fins a l’extrem no pot
usar el poder de la violència per combatre el mal i derrotar-lo. No es pot
abatre el mal fent mal. Cal optar, o bé per la Veritat, o bé pel cantó fosc.
3.
Pensem-hi. Quina importància té en la meva vida i
acció escoltar Jesús? Com visc la meva comunió amb Jesucrist? D’on em ve la
força per a combatre el mal? De l’amor? D’escoltar Jesús? De la Veritat?
