D. 1r d’Advent C
(28 novembre 2021)
1. Llegim el text (Lc
21,25-28.34-36)
25Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol,
la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades
pel bramul de la mar i per les onades embravides. 26La gent
defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i
tot els estols celestials trontollaran. 27Llavors veuran el Fill de
l’home venint en un núvol amb gran poder i majestat. 28Quan tot això
comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament
s’acosta. 34Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o
l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor,
perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, 35que
caurà sobre tots els habitants de la terra. 36Vetlleu, doncs, i
pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i
us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l’home.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
El tema més difícil en la teologia
lucana és el de la fi dels temps. Si comparem el discurs sobre la fi de
Mc 13 amb el de Lc 21, trobarem que Lluc treu ferro als trets més apocalíptics
de Marc. Lluc ens situa davant la vinguda del Fill de l’home amb esperança i
joia: Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt
aviat sereu alliberats (Lc 21,28). En situar la vinguda del Fill de l’home
en el marc dels fets que anuncien la destrucció de Jerusalem (Lc 21,20-24),
Lluc pretén dir que tal com l’anunciada destrucció Jerusalem s’ha esdevingut
(l’any 70), també s’esdevindrà la salvació de Déu en la història; i que per
aquest motiu, cal estar alerta i no baixar la guàrdia en la fidelitat a la
Paraula (Lc 21,34-36), que ha d’arribar fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8).
Lluc distingeix clarament entre la
destrucció de Jerusalem i el temps final amb la vinguda del Fill de l’home;
moment precedit per una sèrie de senyals visibles pertot el món: cel, terra
i mar; també els poders celestials es veuran afectats: trontollaran;
després d’això, l’únic sobirà del cel, terra i mar (parts en què es
dividia el món) apareixerà i manifestarà el seu poder, salvant qui l’aculli. La
humanitat es divideix entre els qui afronten la fi amb por i els qui l’acullen
amb esperança. Lluc segueix la tradició en la descripció de l’aparició del Fill
de l’home (Dn 7,13-14). I serà visible perquè ningú no pugui dir que no
l’ha vist, i perquè tothom el pugui acollir.
La trobada amb Crist és motiu
d’angoixa per als qui no s’obren a l’amor de Déu i d’esperança per als qui
l’acullen.
Lluc insisteix en la certesa que el
Fill de l’home vindrà per a tothom, tot i que la seva vinguda no sigui
imminent. Amb tot, cap deixeble no s’ha de confiar i distreure’s del camí de
Jesús. La destrucció de Jerusalem va afectar a tots, així també afectarà a tots
la vinguda del Senyor (Lc 21,34-35). Per això, el deixeble ha de pregar (Lc
21,36). El qui prega, està en vetlla davant Déu, i el qui està atent al Senyor,
prega. L’Església apostòlica associa vetllar (ser solidari) i pregar amb la
fracció del pa (Ac 2,42-47).
Davant la certa,
tot i que no imminent, vinguda del Senyor en tot el seu poder i glòria (després
d’haver passat per la creu i ser exaltat, vindicat), cal alçar el cap ben
alt com a signe de la llibertat i dignitat de ser cristià, i mantenir-se drets
(és a dir, sense por) com a signe de la fe.
3. Pensem-hi
La pregària em manté en vetlla
davant la visita de Jesucrist en la meva vida i acció?
Estic atent a descobrir els signes
de la presència de Jesucrist?
La solidaritat expressa la meva
vigilància activa?
