diumenge, 22 de maig del 2022

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel

 


Ascensió del Senyor C 

(29 maig 2022)


1. Llegim el text (Lc 24,46-53)

46Jesús digué als seus deixebles: Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, 47i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. 48Vosaltres en sou testimonis. 49I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt. 50Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània i, alçant les mans, els va beneir. 51I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel. 52Ells el van adorar. Després se’n tornaren a Jerusalem plens d’una gran alegria. 53I contínuament eren al temple beneint Déu.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

D’entrada, pot sorprendre que Lluc narri de diferent manera la mateixa escena: l’ascensió de Jesús al cel. En efecte, a Fets 1,1-11 apareixen un núvol i dos homes vestits de blanc que no apareixen al relat de l’evangeli, on Jesús s’acomiada amb una solemne benedicció. Per tant, Lluc no narra l’ascensió de Jesús com si expliqués un fet externament visible, sinó com un esdeveniment que assenyala la Pasqua com l’inici de la missió de l’Església en el món.

La primera escena del relat (Lc 24,46-49) recorda el marc de l’assemblea eucarística, on Jesús anuncia la recepció de la força de l’Esperit (do del Pare per a la missió) per a dur la Paraula a tots els pobles i ser testimonis de la presència del Regne. La reunió és a la ciutat de Jerusalem, des d’on partirà la missió i s’iniciarà la interpretació de l’esdeveniment pasqual a llum de l’Escriptura.

L’escena segona lucana (Lc 24,50-53), inspirada en la benedicció final del gran sacerdot (Sir 50,20), no s’esdevé en el temple, sinó fora de la ciutat, a prop de Betània (Lc 24,50). Lluc suggereix que la Pasqua inaugura el temps de la presència del Senyor fora del temple; ara el Senyor es fa present en la seva missió, que continua des de l’Església. Ara i ací, l’Església no s’ha de recloure, ha d’anar sempre més lluny. Aquest és el sentit teològic de la narració lucana de l’ascensió de Jesús al cel.

Lluc, però, no s’ha inventat cap fet, ha representat l’última aparició de Jesús ressuscitat com si fos un rapte, és a dir, Jesús és endut cap al Pare (Lc 9,51). Així doncs l’ascensió de Jesús al cel narra l’experiència de l’última aparició de Jesús ressuscitat als deixebles.

Jesús apareix com el gran sacerdot que acaba la benedicció sobre el poble que Zacaries no havia pogut fer (Lc 1,8-22). Amb la presència de Jesús ressuscitat i amb el do de l’Esperit, l’Església continua la missió d’Israel enmig de les nacions, i fins als límits més llunyans de la terra. Lluc s’inspira en Sir 50,20-24. El gran sacerdot alça les mans sobre el poble reunit i el beneeix, i el poble es prosterna davant la presència del Senyor (és pronunciat el seu nom). Ara, els deixebles reconeixen la presència del Senyor ressuscitat amb ells i per a la missió; i, com els pastors (Lc 2,17-20), han de testimoniar la descoberta del Senyor Jesús, ara des de la llum de la Pasqua. La benedicció sacerdotal concedeix l’alegria i la pau (Sir 50,23), per això els deixebles se’n tornen a Jerusalem plens d’una alegria immensa.

 

3. Pensem-hi

  • Sóc testimoni del que he rebut de l’Església?
  • Descobreixo la presència de Jesús en la vida i en l’Escriptura?
  • La força que em dona trobar-me amb Jesús ressuscitat m’omple d’alegria?