Els Estudis d'Evangelio d'en Jaume Fontbona: Que els vostres cors s’asserenin i no temin

D. 6^è de Pasqua C 

(22 de maig 2022)

1. Llegim el text (Jn 14,23-29)

²²Judes, no l’Iscariot, li pregunta: Senyor, què ho fa que et vulguis manifestar a nosaltres però no al món?

²³Jesús li respon: Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell. ²⁴El qui no m’estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m’ha enviat. ²⁵Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, ²⁶però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre. ²⁷Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dona. Que els vostres cors s’asserenin i no temin. ²⁸Heu sentit que us deia: «Me’n vaig, però torno a vosaltres.» Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. ²⁹Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Pot xocar que Jesús se’n vagi per sempre del nostre costat i alhora torni per ser-hi sempre. Costa copsar aquesta nova presència de Jesús enmig nostre. La fe és com unes ulleres especials que possibiliten veure aquesta presència de Jesús, que ens ofereix el do de la pau, és a dir, la felicitat.

La resposta a la pregunta de Judes Tadeu (Jn 14,22) conclou el primer discurs de comiat de Jesús. Rere la pregunta de Judes i la resposta de Jesús, hi ha la visió judeocreient sobre la manifestació universal i gloriosa de Déu o del Messies, i alhora la resposta de la tradició cristiana al fet que Jesús només es manifestés a uns testimonis escollits (Ac 10,40-41), especialment als Dotze.

Ara i aquí, la manifestació de Déu s’acull en la fe i l’amor, i consisteix a viure en comunió amb el Fill i amb el Pare i entre nosaltres (1Jn 1,3). Així, els deixebles no hem d’esperar a la fi, ja ara i ací podem tastar, en la fe i l’amor, aquesta existència de comunió, el cel promès.

L’obra de l’Esperit Sant, com a vicari del Crist encarnat i glorificat, consisteix a revelar (manifestar) plenament tot el que el Pare ha manifestat als humans en Jesús, atès que és enviat pel Pare en nom de Jesús. I ho fa ensenyant i recordant. Així doncs, l’altre Defensor fa reviure, en la fe i l’amor dels deixebles, les paraules de Jesús, i les ajuda a interpretar i actualitzar a la llum de la Pasqua.

Al final, Jesús recorda que retorna al Pare i que la seva anada i nova tornada (Jn 14,28) són dos aspectes del mateix esdeveniment pasqual. Ara i aquí, gaudim de l’alegria per l’esdeveniment: l’accés al Pare queda definitivament obert a través del Fill Jesús i amb la llum de l’Esperit. I el do de la pau ho garanteix. El do de la pau és un do de Déu, que fa fora tot mal i l’angoixa.

 

3. Pensem-hi

• Em deixo guiar pel do de l’Esperit (és a dir, per l’amor i la fe) quan llegeixo i medito paraules i fets de Jesús?
• El do de la pau rebut em predisposa a establir lligams de convivència i d’entesa al si de les meves relacions amb els altres?
• Experimento la joia de saber que Jesús m’acompanya des del Pare?