D. 6è de Pasqua C
(22 de maig
2022)
1. Llegim el text (Jn 14,23-29)
22Judes, no
l’Iscariot, li pregunta: Senyor, què ho
fa que et vulguis manifestar a nosaltres però no al món?
23Jesús li respon: Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el
meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell. 24El qui no m’estima, no guarda les meves
paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m’ha enviat. 25Us he dit tot això mentre he estat amb
vosaltres, 26però el
Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot
el que jo us he dit, i us ho farà entendre. 27Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas
com el món la dona. Que els vostres cors s’asserenin i no temin. 28Heu sentit que us deia: «Me’n vaig, però
torno a vosaltres.» Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al
Pare, perquè el Pare és més gran que jo. 29Us ho he dit ara,
per endavant, perquè, quan això passi, cregueu.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Pot xocar
que Jesús se’n vagi per sempre del nostre costat i alhora torni per ser-hi
sempre. Costa copsar aquesta nova presència de Jesús enmig nostre. La fe és com
unes ulleres especials que possibiliten veure aquesta presència de Jesús, que
ens ofereix el do de la pau, és a dir, la felicitat.
La resposta a la pregunta de Judes
Tadeu (Jn 14,22) conclou el primer discurs de comiat de Jesús. Rere la pregunta
de Judes i la resposta de Jesús, hi ha la visió judeocreient sobre la
manifestació universal i gloriosa de Déu o del Messies, i alhora la resposta de
la tradició cristiana al fet que Jesús només es manifestés a uns testimonis
escollits (Ac 10,40-41), especialment als Dotze.
Ara i aquí, la manifestació de Déu
s’acull en la fe i l’amor, i consisteix a viure en comunió amb el Fill i amb el
Pare i entre nosaltres (1Jn 1,3). Així, els deixebles no hem d’esperar a la fi,
ja ara i ací podem tastar, en la fe i l’amor, aquesta existència de comunió, el
cel promès.
L’obra de l’Esperit Sant, com a vicari
del Crist encarnat i glorificat, consisteix a revelar (manifestar) plenament
tot el que el Pare ha manifestat als humans en Jesús, atès que és enviat pel
Pare en nom de Jesús. I ho fa ensenyant i recordant. Així doncs, l’altre
Defensor fa reviure, en la fe i l’amor dels deixebles, les paraules de Jesús,
i les ajuda a interpretar i actualitzar a la llum de la Pasqua.
Al final, Jesús recorda que retorna
al Pare i que la seva anada i nova tornada (Jn 14,28) són dos aspectes del
mateix esdeveniment pasqual. Ara i aquí, gaudim de l’alegria per l’esdeveniment:
l’accés al Pare queda definitivament obert a través del Fill Jesús i amb la
llum de l’Esperit. I el do de la pau ho garanteix. El do de la pau és un do de
Déu, que fa fora tot mal i l’angoixa.
3. Pensem-hi
- Em deixo guiar pel do de l’Esperit (és a dir, per
l’amor i la fe) quan llegeixo i medito paraules i fets de Jesús?
- El do de la pau rebut em predisposa a establir
lligams de convivència i d’entesa al si de les meves relacions amb els
altres?
- Experimento la joia de saber que Jesús m’acompanya
des del Pare?