D. 5 de Pasqua B
1. Llegim el text (Jn 15,1-8)
1Jo
sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. 2Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però
les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. 3Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge
que us he anunciat. 4Estigueu
en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep,
no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. 5Jo sóc el cep i vosaltres les sarments.
Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu
fer res. 6Si algú se separa de
mi, és llençat fora i s’asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques,
les recullen i les tiren al foc, i cremen. 7Si
esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que
voldreu, i ho tindreu. 8La
glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.
2. Mirem i contemplem el text
En el text trobem un quadre
simbòlic amb la imatge del cep i les sarments (Jn 15,1-2) i l’exhortació que
explicita la conseqüència per als creients de ser un de sol en Crist (Jn
15,3-8). El text insisteix a estar en
Jesús i donar fruit (cinc cops
cadascun).
El cep, amb la figuera i
l’olivera, formen part de la vegetació típica de Palestina. El cep que sembra
Noè després del diluvi designa l’inici d’una nova era. Més endavant el cep
representarà el poble d’Israel, el poble que Déu s’ha escollit i ha plantat
enmig dels altres pobles. Ara Jesús s’identifica amb el cep, és a dir, amb tot
el tot el poble de Déu, un de sol representa tothom. En efecte, com diu sant
Pau, les promeses van ser fetes a Abraham
i a la seva descendència. No diu: «i a les descendències», com si fossin molts,
sinó que es refereix a un de sol: «i a la teva descendència», que és Crist (Ga
3,16), amb qui els creients som un de sol
(Ga 3,28).
L’objecte de l’obra de Déu és el
seu mateix Fill Jesucrist, només ell dóna sarments
fecunds. Jesús és el cep veritable perquè en Ell s’acompleix definitivament la
fraternitat volguda pel Pare. I la fraternitat volguda per Déu donarà fruit per
a la seva glòria si està plena de la identitat del Fill i Ell roman en
nosaltres i nosaltres en Ell.
A les sarments (deixebles) se’ls demana fidelitat a l’únic cep (Jesús), perquè siguin un de sol en
la diversitat. La unió Fill (cep
veritable) i deixebles (sarments)
té el seu model en la unió Pare i Fill. Els deixebles som transformats per
dins, existim en el Fill, i així es realitza el projecte de Déu de crear
l’ésser humà a la seva imatge i semblança (Gn 1,26). I el qui refusa
unir-s’hi és tret fora i perd tot el
vigor i s’asseca i mor, perquè no roman en Crist. Refusar Crist suposa
morir a l’amor rebut i ser incapaç estimar sense esperar res a canvi. Som
lliures de preferir la mort i la fosca a la vida i a l’amor.
La pregària que fem dóna fruit si
estem units a Crist i si ens mantenim fidels al projecte d’amor fins a l’extrem
per a tothom. Déu escolta la pregària si és per a donar fruit i dur a terme el
seu projecte d’amor. I el que glorifica el Pare és el fruit abundant que donen
les sarments, perquè resten unides al cep veritable.
3. Mirem la nostra vida i acció
La condició del deixeble és
dinàmica, cal que actuï unit a Crist perquè el projecte de Déu (el seu Regne)
es vagi fent realitat en aquest món. És una crida a mantenir-me i manifestar-me
com a deixeble, com a sarment unida al cep
veritable. El que dic i faig testimonia la meva unió a Crist?
En l’Eucaristia expressem i
manifestem aquesta nostra unió amb Crist, aquest ser un de sol amb Crist. En faig
experiència?
Mirem la nostra pregària. Preguem
units a Jesucrist per a donar fruit?
