D. 30 durant l’any A
(25 octubre 2020)
1. Llegim el text (Mt 22,34-40)
34Quan els
fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots
junts, 35i un d’ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo
li va fer aquesta pregunta: 36Mestre, quin és el manament més gran
de la Llei? 37Jesús li digué: Estima el Senyor, el teu Déu,
amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. 38Aquest
manament és el més gran i el primer. 39El segon li és
semblant: Estima els altres com a tu mateix. 40Tots els
manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Tot i el context polèmic en què és emmarcat el text, convé llegir-lo com un
ensenyament qualificat de Jesús, provocat per una qüestió madurada en medi
fariseu. La qüestió sobre el manament més gran de la Llei correspon a la
preocupació, també present en l’antiga tradició jueva, de trobar un principi
unificador de les diverses formulacions de la voluntat de Déu. El text de Mateu
es troba en una situació intermèdia en relació amb el de Marc i Lluc; amb Marc
comparteix la fórmula de la pregunta inicial i part de la resposta comentari de
Jesús; amb Lluc coincideix en què el jurista vol provar Jesús.
La novetat evangèlica no consisteix pas a posar el principi o valor suprem en
l’amor, ja que això és proposat constantment en la tradició bíblica i
ensenyat pels rabins, sinó a proposar l’amor íntegre i total a Déu com a únic
Senyor; l’accent recau en l’absoluta adhesió a Déu, amb les tres facultats que
defineixen la persona humana: cor, ànima, pensament. El tipus d’aquesta
absoluta adhesió a Déu és Jesús mateix, en la seva relació única de Fill (Mt 11,27).
L’originalitat evangèlica inicia amb la segona part de la resposta de
Jesús, on s’estableix una relació de semblança entre el primer i el
segon manament, que també és definit amb una fórmula bíblica, treta de Lv
19,18. Així, el manament d’estimar els altres és assimilat al primer i màxim
manament sobre l’estimació íntegra i total a Déu. En la conclusió pròpia de
Mateu, ambdós manaments constitueixen el pal de paller (o eix
cigonyal) sobre el qual se sosté i del qual deriva la totalitat de la
revelació bíblica: la Llei i els Profetes (l’Escriptura sencera). Així,
la clau interpretativa de l’Antic Testament per a copsar la voluntat de Déu és estimar
Déu i els altres. Ara i aquí, Jesús posa en relació directa ambdós
manaments, posant el fonament de tota l’Escriptura en el fet d’estimar Déu i
els altres.
Mateu presenta Jesús com el revelador autoritzat i
definitiu de la voluntat de Déu, per això, en aquest ensenyament a Jerusalem i
en el recinte del Temple (Mt 21,23), Jesús confirma l’objectiu de la seva
missió, ja anunciada en el discurs programàtic de la muntanya: dur a
plenitud la Llei els Profetes (Mt 5,17).
3. Pensem-hi
Si estimo
Déu estimo els altres: com estimant Déu estimo els altres? Si estimo els altres
estimo Déu: com estimant els altres estimo Déu? Em deixo estimar?
