D. 28 de durant l’any A
(11 octubre 2020)
1. Llegim el text (Mt 22,1-14)
Jesús es
posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué: Amb el Regne del cel passa
com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus
servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar.
Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec: Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i
tot és a punt. Veniu a les noces! Però ells no en feren cas i se’n van anar,
l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents,
els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes
per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als
seus servents: El banquet de noces és a
punt, però els convidats no n’eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels
camins i convideu a les noces tothom que trobeu. Aquells servents van
sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la
sala del banquet s’omplí de convidats. Aleshores el rei va entrar a veure els
convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li
digué: Amic, com és que has entrat aquí
sense vestit de noces? Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien:
Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo
fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Perquè
molts són cridats, però pocs són escollits.
2. Comprenem el text
Hi ha dues versions de la paràbola
del convit de noces, la de Mateu i la de Lc 14,16-24. Mentre Mateu nota la
indiferència dels primers convidats, Lluc ens diu quines són les excuses que
presenten. Tanmateix, la diferència clau és, a més de l’expedició contra
els convidats assassins, l’absència de l’escena final a Lluc: la
inspecció i expulsió del convidat sense vestit de festa.
És la tercera paràbola que Mateu
col·loca en el marc de l’enfrontament de Jesús amb les autoritats jueves
a Jerusalem, en el recinte del Temple (Mt 21,23). Un element decisiu, per a
copsar la interpretació de Mateu, és la reacció del rei: S’indignà, i envià
les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat.
Una clara al·lusió a la destrucció de Jerusalem pels romans (70 dC); així, la
doble missió (als primers no els fan cas) dels servents del rei, abans
d’aquest tràgic esdeveniment provocat pel maltractament i assassinat dels
enviats, es refereix no pas a la missió dels profetes bíblics, sinó a la dels missioners
cristians. Si s’admet aquesta correspondència entre imatges i realitat
històrica, aleshores la versió de Mateu esdevé una relectura al·legòrica
de les relacions entre la missió cristiana i el judaisme oficial. En aquesta
línia interpretativa, la última missió és als pagans.
Un nou cim dramàtic és la
inspecció del rei que troba un convidat sense el vestit de festa, que,
en la tradició bíblica, indica la dignitat. Atesa la constant preocupació de
Mateu per la coherència entre fe i vida, dir i fer, el vestit de festa
representaria la fidelitat exigida per a participar al convit del regne del
cel. Així, Mateu destaca que, per a poder participar-hi, cal mantenir-se fidel
a la voluntat del Pare com l’ha revelada d’una manera definitiva Jesús.
Mateu hauria actualitzat una
paràbola original de Jesús, completant-la o integrant-la amb l’escena del vestit
de festa per motius pastorals. En el seu context original, la punta
està en el contrast entre els primers convidats i els qui els substitueixen.
3. Contemplem Jesús
Jesús descobreix, en aquesta
substitució, els efectes d’una iniciativa del Pare, que ell ja viu quan
acull els pobres i pecadors i seu a taula amb ells; la qual cosa crea
polèmica amb els jueus compromesos i observants.
Jesús revela en el seu ministeri, i
amb la imatge d’aquest convit ho expressa, l’opció de Déu d’adreçar-se
als exclosos per les autoritats religioses del seu temps, un cop aquestes han
mostrat indiferència, primer, i hostilitat, després.
Jesús mateix s’identifica amb
l’opció d’anunciar i fer present el Regne als exclosos i la celebra fent-los seure
a taula amb Ell.
4. Mirem la vida i
acció
Aquesta paràbola ens ajuda a entendre l’opció per la classe
obrera i pels exclosos o sobrants de la societat; però també a descobrir la
comunitat cristiana com l’espai del gran banquet, on s’hi pot asseure tothom i
celebrar que tots som fills i filles de Déus, que tots i totes gaudim de la
mateixa dignitat.
- Em sento
convidat per Jesús a asseure’m al banquet del Regne amb ell?
- Quan soc o no
soc fidel al testimoni de Jesús (és a dir, vaig o no amb el vestit de festa al banquet)?
