Diumenge 5 durant l’any B
(7 febrer 2021)
1. Llegim
el text (Mc 1,29-39)
29Tan bon punt sortiren de la sinagoga,
anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan. 30La sogra de Simó era al llit
amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús. 31Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer
aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los. 32Al vespre, quan el sol s’havia
post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. 33Tota la població s’havia
aplegat davant la porta. 34Ell
va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts
dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. 35De bon matí, quan encara era
fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar
pregant. 36Simó i els
seus companys es posaren a buscar-lo. 37Quan el van trobar li digueren: Tothom et busca. 38Ell
els diu: Anem a altres llocs, als pobles
veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut. 39I anà per tot Galilea,
predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Tenim tres escenes: 1) un relat de miracle; 2) un sumari de l’activitat de Jesús com
a guaridor; 3) una petita
controvèrsia entre Jesús i Simó i companys sobre la seva missió.
En la primera escena, sortint de
la Sinagoga, el lloc de la reunió dels jueus per escoltar i aprendre de la
Paraula de Déu, Jesús i l’equip base van a casa.
A Marc, la casa és el lloc on es
reuneix la comunitat per escoltar i aprendre de Jesús, i estar amb ell. Jesús
es troba amb una dona de la comunitat que no pot escoltar-lo ni estar amb ell.
Per això, Jesús fa que la sogra de Simó s’aixequi, és a dir, l’allibera d’allò
que l’impedeix escoltar i aprendre de Jesús. I un cop alliberada, es posa a
servir; cal notar que «serveix» Jesús i els qui estan amb ell. I fent-ho, fa precisament
el que fan els àngels, servir Jesús (Mc 1,13).
En la segona, els poders
guaridors de Jesús han esdevingut objecte de coneixement públic, però la seva
identitat real com a Fill de Déu resta misteriosa. Els dimonis saben qui és
Jesús, però ell els impedeix de revelar-ho. Sembla que el que atreu la gent és
la seva força guaridora, però l’origen del seu ensenyament resta amagat.
I la tercera escena confirma que
Jesús és malentès per Simó i pels altres deixebles. El Senyor cerca un lloc
solitari per poder-hi pregar. Quan els deixebles l’aconsegueixen, li demanen
que torni al poble, però Jesús s’hi nega i decideix anar a d’altres viles a
continuar la proclamació de l’Evangeli.
Jesús es
nega a complaure els seus amics perquè la seva petició té per objecte sols els
seus miracles. Aquests mostren el seu poder i susciten qüestions sobre la seva
identitat, però no revelen qui és. La vocació de Jesús l’empeny a predicar l’Evangeli
i a desafiar el poder de Satanàs, que, segons les concepcions del seu temps, es
manifesta en malalties i possessions. Jesús subordina el seu poder guaridor a
la necessitat més gran de proclamar el Regne de Déu. Aquesta és la seva primera
tasca i sols en el context de la proclamació del Regne el poder de guarir troba
el seu veritable significat. Atès que l’Evangeli neutralitza i fa retrocedir el
mal.
3.
Pensem-hi
- La
trobada amb Jesús m’anima a servir els altres?
- Quan
visc i anuncio l’Evangeli neutralitzo i faig retrocedir el mal?
- Per
què cerco Jesús?
