Diumenge 4 de durant l’any B
(31
gener 2021)
1.
Llegim el text (Mc 1,21-28)
21Després van anar a
Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. 22La gent estava
admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien
els mestres de la Llei. 23En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que
es posà a cridar: 24Per què et fiques amb
nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets:
el Sant de Déu! 25Però Jesús el va increpar
dient: Calla i surt d’aquest home. 26Llavors l’esperit
maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. 27Tots quedaren
molt sorpresos i es preguntaven entre ells: Què
és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres
als esperits malignes i l’obeeixen! 28I la seva anomenada
s’estengué de seguida per tota la regió de Galilea.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
El relat ens situa
en l’espai i el temps, és a dir, a Cafarnaüm, en una sinagoga i en dissabte.
Els personatges són Jesús, l’esperit maligne i els presents a la sinagoga.
Jesús es presenta
com un mestre a la sinagoga d’un dels poblats de les rodalies del mar de
Galilea. Cafarnaüm és poblet fronterer. Jesús ensenya diferent dels entesos
perquè ho fa amb autoritat. Els escribes basen la seva autoritat en
la tradicional interpretació de la Llei, és a dir, ho fan des de comentaris
d’altres mestres més coneguts i importants (mostren la seva erudició) i des del
mateix text de la Llei. En canvi, Jesús la interpreta com a autèntic intèrpret,
des de la pròpia relació filial amb Déu Pare. I els senyals prodigiosos
emfatitzen l’autoritat de Jesús. Jesús, doncs, ensenya amb una autoritat que li
ve del Pare (seu i nostre).
La Paraula de Déu
continguda en la Llei és alliberadora de tot mal, per tant, Jesús venç el mal.
L’acció de Jesús explicita el seu ensenyament alliberador. El Regne s’obre pas
contra el mal present en el món. El Regne posa la persona humana en la seva
condició de criatura lliure i responsable, a imatge i semblança del seu
Creador. Per això el mal apareix ràpidament davant la irrupció de Jesús a la
sinagoga, perquè refusa la comunió amb Déu i expressa indignació davant la
presència de l’amor de Déu. El qui pregunta perquè
et fiques amb nosaltres no vol tenir res en comú amb el seu interlocutor.
L’esperit maligne reconeix Jesús
com el Sant de Déu (cf. Jn 6,69), és
a dir, li reconeix un ple poder sobre el mal. El fet que mani silenci a
l’esperit maligne suposa que Jesús actua com a Déu que és, Jesús és el Senyor
de la creació i no pas un mag o un bruixot que fa conjurs màgics. El crit de
l’esperit maligne és un crit de mort, és a dir, el mal és vençut per la força
de l’amor que ve de Déu.
La reacció dels
presents a la sinagoga és d’esglai davant la irrupció de la força poderosa del
Senyor de l’univers.
Al final, aquest
relat és un relat de missió, on es relata com la sobirania de Déu (el Regne de
Déu) s’imposa davant la irrupció precipitada del mal o davant les dificultats
de la missió.
Jesús inicia la
missió d’indicar la presència del Regne amb l’autoritat i la força que li ve de
Déu. Jesús manifesta la seva dignitat de Sant
de Déu.
3. Pensem-hi
- Confio que les possibles irrupcions de forces malignes en la meva
vida i acció seran vençudes amb la força del Senyor?
- Quina importància té Jesús en la meva vida i acció? I contra el meu
cantó fosc?
