dilluns, 4 de gener del 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell

 




Baptisme del Senyor B 

(10 gener 2021)


1. Llegim el text (Mc 1,7-11)

7I Joan predicava així: Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. 8Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant. 9Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. 10I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell. 11I una veu digué des del cel: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.


2. Comprenem el text

El baptisme de Jesús és una epifania o manifestació divina, que revela la identitat de Jesús i la de Déu, com a Pare, Fill i Esperit Sant. Per això hi apareixen uns efectes especials, el cel s’esquinça, això indica que Déu vol dir alguna cosa i que vol enviar algú en missió. Per això Jesús escolta que Déu Pare el reconeix com a Fill seu estimat i es complau en Jesús per a confiar-li una missió important. I no el vol deixar sol davant els perills. I és així que un colom baixa sobre Jesús, una manera de dir que Jesús és omplert de la força de l’Esperit Sant.

Marc lliga tres moments importants de la vida i acció de Jesús: el baptisme, la transfiguració i el sepulcre buit. Les tres escenes són epifàniques; en la primera, el missatge s’adreça a Jesús (Mc 1,11); en la segona, als deixebles (Mc 9,7), i en la tercera, a tothom (Mc 16,6). I abans, en les tres, hi ha una professió de fe; en la primera, Joan confessa que ve el qui és més fort (Mc 1,7); en la segona, Pere confessa Jesús com a Messies (Mc 8,29); i en la tercera, el centurió confessa Jesús com a Fill de Déu (Mc 15,39).

El baptisme de Jesús il·lumina la participació dels creients a la dignitat reial, sacerdotal i profètica de Crist i a la nova creació inaugurada en Ell. En efecte, el batejat neix de nou i és enviat amb la força de l’Esperit a viure com a cristià que ja és i a anunciar l’Evangeli de Déu pertot arreu.


3. Contemplem Jesús

Jesús és el Messies (Sl 2,7), l’Estimat (Gn 22,2) i el Servent (Is 42,1). La manifestació divina no reflecteix cap experiència interior de Jesús en el moment del seu baptisme, sinó l’interès de l’Església a definir la identitat de Jesús des de l’inici.

Jesús és mostrat com a Nou Adam (sorgeix de l’aigua) i com a Ungit (Crist, Messies), que acumula en la seva persona el privilegi de ser alhora Rei (Sl 2,7), Profeta (Is 42,1) i Sacerdot (Gn 22,2.12.16). És Rei en referència a David, Profeta en referència al Servent del Senyor, i Sacerdot en referència a Isaac, ofert com a víctima.

Jesús és el més fort, el qui dóna l’Esperit Sant. Joan ho ha confessat.


4. Pensem-hi.

  • Sóc conscient que el baptisme m’ha donat una identitat col·lectiva (fill/a de Déu i germà/na)?
  • Com deixo que la força de l’Esperit Sant rebuda en el baptisme amari la meva vida i acció i m’empenyi en la construcció del Regne de Déu?