Diumenge 6 de durant l’any B
(14
febrer 2021)
1. Llegim el text (Mc 1,40-45)
40Un leprós el vingué a
trobar i, agenollat, li suplicava: Si
vols, em pots purificar. 41 Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: Ho vull, queda pur. 42A l’instant li
desaparegué la lepra i quedà pur. 43Tot seguit Jesús el va fer marxar, després
d’advertir-lo severament. 44Li digué: Vigila de no dir res a
ningú. Vés a fer-te examinar pel
sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà
de prova. 45Però ell, així que se n’anà, començà de pregonar la nova i escampar-la
pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap
població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a
trobar-lo de tot arreu.
2. Comprenem el text
El relat no comença
amb un desplaçament de Jesús cap a un altre lloc, sinó amb la vinguda d’un
malalt. I és un malalt de lepra que va a trobar Jesús. En aquell temps, la
lepra era molt més que una malaltia que afectés la pell, era com un càstig diví
que situava la persona en un estat permanent d’impuresa ritual. No sols
l’apartava del culte, sinó també del tracte i de la relació amb els altres. Per
tant, la seva situació era de marginació total. Els malalts de lepra havien de
viure fora dels pobles i nuclis poblats; i havien d’anunciar la seva presència
cridant: impur!; impur!, perquè no se’ls apropés ningú. D’altra banda, hi ha un
problema sobre la significació exacta de la paraula grega lepra. El text de Lv 13-14 té una legislació sobre malalties
cutànies, quan no existia la malaltia de Hansen (Mycobacterium leprae), apareguda a l’Orient Mitjà durant l’època
d’Alexandre el Gran (
El relat subratlla
la fe en Jesús del leprós; atès que s’acosta a Jesús «agenollat», fa una petició amb fe en
el poder de Jesús: Si vols, em pots
purificar.
3. Contemplem Jesús
Jesús es compadeix
d’un marginat. La compassió és la
capacitat de patir amb qui pateix. L’origen de la compassió de Jesús es troba
en la compassió de Déu Pare. Jesús expressa que Déu té cura dels qui pateixen
malaltia, aïllament i solitud. Jesús no separa ni exclou, ofereix una
alternativa al qui està marginat de per vida.
Jesús fa un gest
sorprenent, és a dir: va estendre la mà i
el va tocar. En la religió jueva, el contacte amb un objecte impur o amb
una persona impura, convertia a qui el tocava en impura. Jesús converteix en
pur el qui era impur, guarint-lo de la malaltia de la lepra.
Jesús convida el
leprós a complir el que estableix la Llei de Moisès, per tal de poder
incorporar-se a la societat civil i religiosa. Jesús no s’oposa al sistema
cultual.
Però el leprós va
més enllà i expressa el seu agraïment, tot donant testimoni arreu del que Jesús
ha fet en ell.
La paraula i
l’acció de Jesús van unides. Jesús diu: Ho
vull, queda pur, i alhora estén la mà i el toca. Així expressa la voluntat
de convertir en pur el que els humans, amb les seves lleis, han convertit en
impur. Jesús dóna la mà perquè ningú no exclogui ningú.
I finalment Jesús
mana silenci al guarit, ja que tot el que es refereix a la manifestació del
poder de Déu en Jesús ha de ser silenciada, perquè abans ha de passar per la
creu.
4. Pensem-hi
- Vaig a trobar Jesús perquè em guareixi del meu aïllament? Em trobo
amb Jesús en la pregària? Sóc agraït en descobrir l’acció guaridora de
Jesús en mi?
- Cerco com Jesús el costat positiu de la persona exclosa o aïllada
i així guarir-la?
