D. 28 de
durant l’any B
(14 octubre 2018)
1. Llegim el text
(Mc 10,17-30)
17 Quan
es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li
preguntà: Mestre bo, què haig de fer per
a posseir la vida eterna?
18 Jesús
li digué: Per què em dius bo? De bo,
només n’hi ha un, que és Déu. 19 Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no
acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare. 20
Ell li va dir: Mestre, tot això ho
he complert des de jove. 21 Jesús se’l mirà i el va estimar. Li
digué: Només et falta una cosa: vés, ven
tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine
i segueix-me. 22 En sentir aquestes paraules, aquell home va
quedar abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.
23 Llavors
Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de
Déu! 24 Els deixebles, en sentir aquestes paraules,
quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat
d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. 26 Ells
quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: Si és així, qui pot salvar-se? 27 Jesús
se’ls mirà i digué: Als homes els és
impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot. 28Llavors Pere
li va dir: Mira, nosaltres ho hem deixat
tot i t’hem seguit. 29Jesús digué: Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa,
germans, germanes, mare, pare, fills o camps, 30 rebrà, ja en el temps present, cent vegades
més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i,
en el món futur, la vida eterna.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús.
De
camí cap a Jerusalem, tenim un ensenyament sobre els béns en relació amb el
seguiment de Jesús i la vida eterna. L’ensenyament parteix d’una experiència de
vida sobre la relació amb els altres (Mc 10,17-22), sobre la qual Jesús reflexiona
(Mc 10,23-27), i acaba amb una invitació a seguir-lo (Mc 10,28-30).
Els
manaments citats (part horitzontal de la Llei de Moisès) es refereixen a la
relació amb els altres i per això Jesús invita a desprendre’s de les
possessions personals. L’home ric mostra gran respecte per Jesús (s’agenolla
davant seu), i Jesús li mostra la bondat de Déu i quina és la seva voluntat.
Jesús estima, mira amb amor (Mc 10,21),
es complau que aquest home sigui sincer i fonamenti les relacions amb els
altres en la voluntat de Déu. Ara bé, la voluntat de Déu no consisteix a fer i
prou, es tracta de ser, de ser seguidor de Jesús. I seguir-lo sense aferrar-se
a res que ho impedeixi. Seguir Jesús significa vincular-se al qui s’ha desprès
de tot allò que li impedia de fer la voluntat del seu Pare del cel.
Un
cop l’home se n’ha anat (no vol seguir Jesús), Jesús s’adreça als seus
deixebles i identifica la vida eterna amb el Regne de Déu, un regne que es
fonamenta en la solidaritat fraterna.
Un
ric depèn del que posseeix, un pobre depèn de l’amor (gratuïtat i generositat)
dels altres, i més en concret, de l’amor de Déu, que tot ho pot. Déu pot tot
allò que és impossible per als humans.
Jesús
indica que hem d’obrir-nos a la gràcia, a la força de l’amor de Déu que actua
on s’acaben la força i la saviesa humanes.
I
finalment, Jesús promet als seus seguidors el do del Regne, tenint present que
ja aquí podem experimentar la gratuïtat i la solidaritat que gaudirem en el
Regne futur. Déu dóna ja ara la seva força i el seu escalf als seguidors de
Jesús per a construir el seu Regne.
3. Pensem-hi
- Em sorprèn (com als deixebles) l’exigència de Jesús perquè em desprengui de tot allò que m’impedeix de ser generós i solidari per pura estimació als altres i a Déu?
- En quines possessions m’aferro que m’impedeixin de fer la voluntat de Déu?
- M’obro a la força de l’amor de Déu que em dóna vida i em fa generós i solidari?
