D. 29 de
durant l’any B
(21 octubre 2018)
1.
Llegim el text (Mc 10,35-45)
35 Llavors Jaume
i Joan, els fills de Zebedeu, s’acosten a Jesús i li diuen: Mestre, voldríem que ens concedissis el que
et demanarem. 36 Jesús els preguntà: Què voleu que faci per vosaltres? 37 Ells li
respongueren: Concedeix-nos de seure amb
tu a la teva glòria l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra. 38
Jesús els contestà: No sabeu què
demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb
què jo seré batejat? 39 Ells li respongueren: Sí que podem. Jesús els digué: Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu
batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; 40 però seure a la meva dreta o a la meva
esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho
ha preparat. 41 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar
contra Jaume i Joan. 42 Jesús els cridà i els digué: Ja sabeu que els qui figuren com a
governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans
personatges les mantenen sota el seu poder. 43 Però entre vosaltres no ha de ser pas així:
qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor,
44 i qui vulgui ser el primer, que
es faci l’esclau de tots; 45 com
el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la
seva vida com a rescat per tothom.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
En la darrere etapa del camí cap a
Jerusalem, Jesús anuncia, per tercer cop als seus deixebles, la passió i mort
que allà l’esperen (Mc 10,32-34). Els germans Jaume i Joan demanen privilegis i
els altres s’indignen (Mc 10,35-41) i Jesús corregeix tothom (Mc 10,42-45). Els
dotze s’enfronten (dos per una banda i deu per l’altre) pel poder. No han
comprès l’ensenyament de Jesús.
Jesús respon a la petició dels germans
amb dos elements simbòlics: 1) el fet
de beure de la copa i el baptisme, és
a dir, morir pels altres per amor, i 2)
el fet d’asseure’s al tron, és a dir,
compartir la glòria del triomf, però això segon només Déu ho pot concedir.
La clau del seguidor de Jesús
consisteix en la donació gratuïta pel Regne (l’acció evangelitzadora i
transformadora) i en el fet de gaudir plenament del Regne en el futur (l’herència
regalada). Ser deixeble, per tant, suposa aprendre a morir com Jesús, suposa donar-se
totalment i lliurement per amor als altres, sobretot pels qui no compten.
Aquesta entrega gratuïta de Jesús els cristians la fem present en l’Eucaristia
(la seva sang vessada per a tothom).
El fet
d’albirar el final del camí, suscita la petició personal de compartir la glòria
del poder amb Jesús. Compartir la copa i
el baptisme significa compartir el mateix destí. I Jesús apunta tant a la
seva mort com al seu triomf sobre la mort per amor als humans, sobretot en
favor dels desgraciats de sempre. El desig del tron de poder és transformat en
el desig de donar-se als altres, de servir-los per amor. L’herència és el regal
de Déu als fidels en el seguiment, en el camí d’amor i de servei als altres
sense esperar res a canvi. L’anorreament de
tot poder i domini sobre el germà és el nou criteri d’autoritat que Jesús
estableix. Dues figures, que representen l’antipoder i l’antiprestigi en el
nostre món, són models d’autoritat: el servent i l’esclau. Ara i
ací, en la vida eclesial, la figura del Servent dibuixa el camí del qui
és cridat a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de
rescat per tots els homes.
3.
Pensem-hi. Estic
disposat a compartir amb Jesús aquest destí de servei i d’entrega als altres
per amor? Sóc conscient que participar de l’Eucaristia implica participar de
l’entrega de Jesús i evitar la lluita pel poder?
