Diumenge 27 de
durant l’any B
(7
octubre 2018)
1.
Llegim el text (Mc 10,2-16)
2 Aleshores se li van atansar uns
fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de
divorciar-se de la seva dona. 3 Ell els va fer aquesta altra pregunta:
Què us va ordenar Moisès? 4 Li
respongueren: Moisès va permetre de donar
a la muller un document de divorci i fer-la marxar. 5 Jesús els
digué: Moisès va escriure aquesta norma
per la vostra duresa de cor. 6 Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona.
7 Per això l’home deixa el pare i
la mare per unir-se a la seva dona, 8 i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola
carn. 9 Allò que Déu ha
unit, que l’home no ho separi. 10 Un cop a casa, els deixebles
tornaren a preguntar-li sobre això mateix. 11 Jesús els diu: El qui es divorcia de la seva dona i es casa
amb una altra, comet adulteri contra la primera, 12 i si la dona es divorcia del seu home i es
casa amb un altre, comet adulteri.
13 Alguns
presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles
els renyaven. 14 En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: Deixeu que els infants vinguin a mi. No els
ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. 15 Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de
Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas. 16 I els prenia en
braços i els beneïa tot imposant-los les mans.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
La gent s’aplega entorn de Jesús,
mentre fa camí cap a la seva passió. Jesús instrueix la gent amb un ensenyament
sobre el matrimoni i un altre sobre els infants. I realitza l’ensenyament sobre
el matrimoni en dues fases, en públic i a casa (a l’equip).
El punt de partida dels fariseus és el
text de Dt 24,1, on la Llei de Moisès permet al marit d’expulsar l’esposa
(divorciar-se’n). En temps de Jesús es podia desfer legalment gairebé tots els
matrimonis. Es vol atrapar Jesús contradient la Llei. I Jesús respon recordant
que si es permet desfer l’acord matrimonial és per la duresa de cor dels homes.
Jesús afirma que el que importa és el designi de Déu, que vol que l’home i la
dona siguin una sola carn, és a dir,
una plena comunió que integri la personalitat de cadascú. Home i dona són igual
de responsables en l’amor, cap dels dos no pot imposar el seu domini sobre
l’altre, ambdós són iguals davant Déu i ambdós són capaços d’estimar-se
responsablement i lliurement.
Amb l’ensenyament sobre els infants,
Jesús indica com s’ha d’entendre el que vulgui ser deixeble seu, és a dir, s’ha
de sentir davant Déu com un infant. En aquell temps no es podia ser amable amb
els infants, perquè eren els qui ocupaven l’últim lloc en l’escalafó social.
El Regne de
Déu és un regal, per això és dels infants, atès que no poden fer res per
merèixer-lo. Fer-se infant davant dels ulls de Déu suposa no voler dominar
l’altre, implica d’estar disposat a renunciar a qualsevol privilegi. El Regne
ja és present en Jesús per això abraça els infants, indicant que l’amor de Déu
els embolcalla.
3.
Pensem-hi
- Sóc conscient que Déu vol que la relació d’amor entre home i dona es basi en la llibertat i la responsabilitat i no pas en el domini de l’un sobre l’altre, o en la dependència de l’un de l’altre?
- Què suposa fer-me infant davant de Déu?
- Com acullo els infants d’avui, és a dir, els qui no compten o sobren en la nostra societat actual?
