Fidels
difunts
1. Llegim el text (Jn 14,1-6)
1Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu,
creieu també en mi. 2A casa del meu Pare hi ha moltes
estances; si no hi fossin, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi
estada? 3I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us
prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. 4I
allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta. 5Tomàs li
pregunta: Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí
hi porta? 6Jesús li respon: Jo sóc el camí, la veritat i la
vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Aquest
fragment del quart evangeli té present una imatge comuna dels jueus d’aquell
temps i que descrivia el cel com un lloc amb moltes estances, i
li dóna un altre sentit quan relaciona aquestes estances amb la casa
del Pare. Així, tots els deixebles de Jesús tenen obert l’accés a la
casa del Pare, gràcies a l’obra del seu Fill (cf. Jn 4,34; 5,19-40;
17,4). El lloc preparat no és tant un espai com una existència amb Jesús
en el Pare.
Després
de la invitació a creure en Déu i alhora en Jesús (cf. Salm 42,6.12; 43,5),
se’ns presenta el doble horitzó (marcat pels verbs en present i futur)
de la nostra fe: la situació actual de comunió amb Jesús i amb el Pare (hi
prenem part en el servei de Jesús: Jn 13,8; 14,3; cf. 1Jn 1,3) i la
situació futura amb Jesús (hi prenem part en la seva resurrecció) a
casa el seu Pare. Ara bé, a fi de prendre part en la comunió divina,
cal prendre el camí correcte. La imatge bíblica del camí
assenyala el nord d’una existència o d’una opció fonamentada en Déu: Seguiu
el camí que ha assenyalat el Senyor, el vostre Déu: així sereu feliços i
tindreu una llarga vida en el país que ara posseireu (Dt 5,33). Avui et
proposo d’escollir entre la vida i la mort, entre la felicitat i la desgràcia
(Dt 30,15-19).
La pregunta–malentès
de Tomàs serveix per a recordar que si creiem que Jesús és la Veritat i la
Vida, certament que trobarem el camí que porta cap al Pare, on Jesús hi
torna i ja hi és. La fe en Jesús fa que tastem, ja ara i ací, la comunió
amb ell i amb el Pare, i alhora ens prepara per al moment en què aquesta comunió
serà plena i definitiva. El qui vol agafar el camí cap a la casa del Pare ha de
seguir Jesús. El salm 43,3 ha dit que només la llum i la veritat
porten al lloc on Déu resideix. Jesús és la llum (Jn 6,12; 9,5) i la
veritat (Jn 8,32; 18,37-38) que ens hi porta.
En
definitiva, Jesús és el camí, avui i sempre, perquè és la veritat
i la vida, ja que els qui creuen en Jesús com l’Home (Jn 19,5)
que revela el Pare, reben el do de la vida per sempre (Jn 3,16). Els creients
ja rebem aquest do ara, perquè ja el tastem per la fe, sobretot en
l’Eucaristia, i el rebrem, en plenitud i per sempre a la fi dels temps, un cop
ja hi estiguem avesats de tant tastar-lo. L’evangelista, però, deixa ben
clar que la iniciativa és sempre de Jesús: Jesús fa sempre el primer i el
darrer pas (Jn 13,8; 14,3).
3. Pensem-hi
Quina
és la nostra actitud i el nostre pensament davant la mort? Fins a quin punt
confio, crec en Déu? Jesús m’obre l’accés a Déu? Jesús és el veritable camí per
a mi? Què implica que ho sigui?
