El Cos i
la Sang de Crist A
1. Llegim el text (Jn 6,51-58)
51Jo sóc el pa viu que ha
baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és
la meva carn per a la vida del món. 52Llavors
els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar? 53Jesús
els respongué: En veritat, en
veritat us ho dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva
sang, no teniu vida en vosaltres. 54Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el
ressuscitaré el darrer dia. 55La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable
beguda. 56Qui menja
la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. 57A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc
gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. 58Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és
com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen
aquest pa, viuran per sempre.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús
La festa d’avui agafa un fragment de la
interpretació que fa Jesús del signe dels pans. Amb aquest signe Jesús
al·ludeix al banquet de tots els pobles davant la presència de Déu, on la vida
triomfarà sobre la mort i formarem una fraternitat (Is 25,6-9).
La interpretació del signe dels pans ha de
tenir present que la Llei de Moisès és la icona (reflecteix, fa present)
de la vida que Déu Pare dóna al qui l’acull. Jesús és la icona de la vida que Déu dóna al qui
l’acull, és a dir, al qui hi creu (6,47) o al qui se’l menja en
el sentit d’estar-hi en comunió (6,58).
L’anomenat discurs
del pa de vida (6,35-59) insisteix, en un primer moment, a anar cap a Jesús i a creure-hi,
i, en un segon moment, en la comunió amb Crist. El moment de creure-hi
passa per la valoració i la celebració sacramental del procés fet, i, un cop
creuat el llindar, s’entra en la comunió amb Crist i entre nosaltres
(l’Eucaristia és l’expressió sacramental d’aquesta comunió).
La manifestació
misteriosa de Jesús suscita una dificultat: Com pot donar-nos aquest la seva carn per a
menjar? (6,52). Jesús hi respon afirmant el misteri de la unió entre ell
mateix i el creient, comunió que ja és real després de la seva
mort, significada amb el do del seu lliurament a la creu. L’aliment
s’identifica amb el donant. Per la seva mort i resurrecció, Jesús s’ha
convertit en pa de vida per al creient.
La relació Pare
i Fill engendra la relació Fill i creient: el Pare fa
viure el Fill que ha enviat i el Fill (que viu pel Pare i prop d’ell) fa viure
el creient que el menja, que assumeix que el Fill (do del Pare) faci
estada en ell. Així, doncs, menjar la carn i beure la sang significa
unir-se al Fill únic de Déu que ha travessat i vençut la mort perquè el
món visqui. D’una banda, és una invitació a creure en la victòria del
Fill de l’home sobre la mort; i de l’altra, a revifar la fe dels qui
l’han acollit i, per la manducació (= la Paraula s’ha fet vida per sempre), a expressar
el misteri de la comunió amb Déu i entre els creients.
En resum, la comunió dels creients és amb
el Fill únic i entre nosaltres, comunió que s’arrela en la comunió
del Fill únic amb el Pare. Per això, menjar i beure no s’ha d’entendre
en un sentit material, sinó en el sentit personal de ser en comunió, que
és precisament el fruït de la manducació (6,56). Ara bé, aquest ser en
comunió és do del Pare, perquè atreu cap al Fill i el dóna perquè tothom
visqui per sempre, gràcies a Ell.
3. Pensem-hi. Com visc aquesta
comunió amb Crist i amb el Pare i entre nosaltres per mitjà de l’Eucaristia?
