D. 12 de
durant l’any A
(21
juny 2020)
1. Llegim
el text (Mt 10,26-33)
26»Per tant, no tingueu por
de tots ells [els qui us persegueixen], perquè
no hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi
de saber. 27Allò que
us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella,
pregoneu-ho des dels terrats. 28I
no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més
aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern. 29¿No es venen dos ocells per
una moneda? Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre
Pare. 30I pel que fa
a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. 31Per tant, no tingueu por:
vosaltres valeu més que tots els ocells. 32»A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo
el reconeixeré davant el meu Pare del cel. 33Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré
davant el meu Pare del cel.
2. Comprenem
el text
El text se situa al si de l’anomenat discurs de
missió. El motiu de la missió és dir a
plena llum i des dels terrats el
que s’ha rebut del mateix Jesús.
Mateu recorda que així com Jesús va ser perseguit, els
seus deixebles també ho poden ser. I tal com el llaç de la mort va lligar Jesús
per un moment, ara també pot atrapar els seus deixebles, però tampoc no ho farà
definitivament, perquè el Pare en té cura.
Les dues coordenades que orienten la missió del
deixeble són la fe radical en Déu, el Pare, i la solidaritat amb l’entrega de
Crist fins al final. Arrelats i fonamentats en aquests dos pilars, els
deixebles han de ser lliures davant les dificultats i superar-les sense por a
deixar-hi la pell. La fe radical en Déu, el nostre Pare, garanteix la victòria
sobre el mal i la mort, però no allibera de la mort històrica. Amb tot Déu Pare
té una especial cura dels deixebles del seu Fill.
Donar testimoni de l’Evangeli en situacions límit i
conflictives significa reconèixer Jesús davant els humans. El deixeble ha
d’optar per Jesús o deixar d’optar-hi. Si hi opta, és reconegut per Jesús com
un dels seus; però si no hi opta, Jesús no el reconeix. Aquest apunt de
l’evangelista és un toc d’alerta per als cristians que han perdut la il·lusió i
la valentia de ser testimonis de Jesucrist allà on viuen i actuen. Hi ha un
deixeble, Pere, que va ser el primer en negar-lo, però se’n va penedir i en va
donar testimoni fins a la mort.
Jesús diu als porucs que
no hi ha res de fatal en la vida. Déu Pare està al nostre costat sempre, també
en els moments durs i sense sortida. La fe dóna la força per a vèncer la por. Pots
fallar, però te’n pots penedir i Déu, que sempre et cuida, t’atorgarà la valentia
per a donar testimoni de l’Evangeli.
3.
Pensem-hi
Em fa por anunciar l’Evangeli obertament i
lliurement? Crec que Déu em cuida?
La fe i l’entrega de Jesús em sostenen en la missió
i en el meu testimoniatge?
He perdut la il·lusió i la valentia d’anunciar
l’Evangeli?
