D. 4 de Quaresma B
(10 març 2024)
1. Llegim el text (Jn 3,14-21)
14I així com
Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser
enlairat, 15perquè tots els qui creuen
tinguin en ell vida eterna. 16Déu ha estimat tant el
món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en
ell, sinó que tinguin vida eterna. 17Déu no ha enviat el seu
Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell. 18Els
qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat
condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu. 19La
condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s’han
estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. 20Tots
els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s’acosten a la llum perquè
quedarien al descobert les seves obres. 21Però
els qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum perquè es vegin les
seves obres, ja que les fan segons Déu.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús, el Fill
Es tracta d’un monòleg (Jn 3,13-21) que seria una professió de fe en el
designi salvador del Pare per a tota la humanitat. Hi trobem un moviment
semblant al del pròleg, és a dir, després de la revelació de la Paraula, en ve
la recepció, amb dues actituds: la de refús o la d’acolliment. Aleshores davant
de l’amor del Pare manifestat en el seu Fill únic, hi ha dues opcions:
creure en el Fill o no, acollir-lo o refusar-lo.
El Pare manifesta el seu amor i la finalitat del seu amor, és a dir, la
salvació del món. El Pare dóna i envia el seu Fill únic al món com a
mostra del seu amor immens. La mirada de Déu és universal. Món significa
tot l’univers creat (referència a la creació: Déu veié que tot això era bo).
I tots els qui creuen expressa la voluntat de Déu que ningú dels qui
creuen no en sigui exclòs. Déu respecta la llibertat dels humans. No hi ha amor
veritable si no hi ha llibertat.
La finalitat de l’entrega del seu Fill únic és la vida eterna
per a tots els creients i la salvació del món; aquesta intenció del Pare és
confirmada pel seu Fill únic al final del seu ministeri: No he vingut
a condemnar el món, sinó a salvar-lo (Jn 12,47b). La visita del Fill
únic de Déu suscita una crisi, és a dir, invita a una opció que
engloba tota la vida. És una opció radical, la mateixa opció que Moisès
planteja al seu poble (Dt 30,15-20), l’opció que et dóna la vida i la
felicitat, el Regne promès i l’estada amb el Pare. En definitiva, la revelació
de l’amor del Pare lliurant el seu Fill únic, com a do gratuït per a la
salvació del món, suscita una crisi en els cors de tots els qui se’l troben:
se’ls convida a la fe i se’ls ofereix el do de la vida eterna.
Jesús és la llum, la veritat i el bé contra el qual lluiten les forces del mal i de la foscor.
Jesús és el Fill de l’home
enlairat a la creu perquè mirant-lo, és a dir, creient-hi, tinguem vida
eterna, és a dir, la mort no ens engoleixi en la seva foscor.
De la creu en neix la nova humanitat que se sosté en
l’amor de Déu manifestat en l’amor fins a l’extrem de Jesús (Jn 13,1). Ningú no
n’està exclòs.
3. Pensem-hi
D’una banda tenim la llibertat de l’amor de Déu que vol abraçar tota la
humanitat en el seu amor per mitjà del seu Fill, és a dir, que ningú no es
perdi en la foscor. I de l’altra tenim la responsabilitat de la llibertat de la
persona humana d’acollir o no aquest amor per mitjà de la fe en el Fill
encarnat. Quina és la meva aposta?
Apareixen dos blocs, els de la llum i els de la foscor. El mal odia la
llum i estima la foscor. I l’amor de Déu és la llum que posa al descobert
l’estratègia del mal. Per qui m’inclino?
