Diumenge 2n de Pasqua
(7 abril 2024)
1. Llegim el text (Jn 20,19-31)
19Al capvespre d’aquell mateix dia, que
era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del
lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 20Dit això, els va mostrar les mans i el
costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare
m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22Llavors va alenar damunt d’ells i els digué:
Rebeu l’Esperit Sant.
26Al cap de vuit dies, els deixebles es
trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades
les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 27Després
diu a Tomàs: Porta el dit aquí i mira’m
les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues
creient. 28Tomàs li va
respondre: Senyor meu i Déu meu! 29Jesús li diu: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
30Jesús va fer en presència dels seus
deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest
llibre. 31Els que hi ha aquí han
estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i,
creient, tingueu vida en el seu nom.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús ressuscitat
Tenim dues escenes i la conclusió del quart
evangeli. En la primera, Jesús s’apareix als deixebles en absència de Tomàs,
i els deixebles reaccionen amb alegria davant la irrupció de Jesús en el lloc
on es trobaven reunits (Jn 20,19-23). En la segona, Jesús es manifesta als
deixebles, particularment a Tomàs, que reacciona amb fe (Jn 20,24-29). I la
conclusió (Jn 20,30-31) mostra la finalitat de l’evangelista i il·lumina tot el
quart evangeli: perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i,
creient, tingueu vida en el seu nom. Ambdues escenes transcorren el diumenge,
amb una diferència d’una setmana. Això indica que els deixebles, aleshores com
avui, es trobaven cada diumenge. El diumenge és el marc de la trobada amb el
Senyor ressuscitat, que irromp allà on els creients ens trobem reunits.
L’evangelista només indica el nom del deixeble que
no hi és quan apareix el Crucificat ressuscitat. Els deixebles, reunits el
diumenge en un mateix lloc, testimonien davant el qui no hi era, Tomàs, que han
vist el Senyor. En el segon diumenge, s’estableix un diàleg entre Jesús
ressuscitat i Tomàs, l’absent del primer diumenge, un diàleg que mena a la
confessió de fe.
En el primer diumenge, Jesús s’apareix enmig de
la por, ja ho havia fet en apropar-se a la barca (imatge de la comunitat
reunida en un mateix lloc) mentre era fosc i el llac s’anava encrespant.
Aleshores Jesús els havia dit: Soc jo, no tingueu por (Jn 6,20). Ara
Jesús els diu: Pau a vosaltres. És a dir, la salvació, la felicitat,
l’amor que ve de Déu Pare és enmig vostre. Si en el primer diumenge se
subratlla la pau donada, en el segon, la fe rebuda.
Ara Jesús és present en l’Església i l’alegria
n’és la reacció. S’ha acomplert la promesa de Jesús, quan deia als deixebles: D’aquí
a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure (Jn 16,16-23).
I també: El vostre cor s’alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria,
ningú no us la prendrà (Jn 16,22-23). Ara i ací, l’experiència pasqual
originària (visió i alegria) perdura en la fe: Feliços els qui creuran sense
haver vist.
El Ressuscitat és el Crucificat, el mateix que va
compartir amb els deixebles tot el que havia rebut del Pare (Jn 16,12-15); els
senyals de les mans i del costat mostren que és certament Jesús de Natzaret. El
Ressuscitat sempre es posa al mig. La reunió dels cristians és sempre entorn
del Ressuscitat, que omple de l’amor de Déu el lloc on ens trobem reunits.
3. Pensem-hi
· La fe
m’obre el cor i els ulls a la presència del Crist ressuscitat? I això m’omple
de felicitat?
· La fe m’anima a
trobar-me cada diumenge amb els altres cristians entorn del Crucificat
ressuscitat?
· Quina és la bona
notícia que rebo i que vull testimoniar?
