Diumenge de Rams B
1.
Llegim el text (Mc 11,1-11)
1Quan s’acostaven
a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les
Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles 2amb
aquest encàrrec: Aneu al poble que teniu
al davant. Així que hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha
muntat mai encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. 3Si algú us preguntava per què ho feu,
responeu-li: «El Senyor l’ha de menester, però de seguida us el tornarà». 4Ells se n’anaren i trobaren un pollí fermat al
costat d’una porta, fora al carrer, i el deslligaren. 5Alguns
dels qui eren allà els deien: Què feu, que deslligueu el pollí? 6 Ells
respongueren tal com Jesús els havia dit, i els van deixar fer. 7Llavors
portaren a Jesús el pollí, li van posar al damunt els seus mantells, i ell hi
va muntar. 8Molts van estendre els mantells pel
camí, i d’altres, ramatge que tallaven dels camps. 9Els
qui anaven davant i els qui seguien darrere cridaven: Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! 10Beneït el
Regne que arriba, el del nostre pare David! Hosanna a
dalt del cel! 11Jesús va entrar a
Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja
era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània.
2.
Mirem el text
L’escena dibuixa dos temps, la preparació
de la muntura i l’entrada a Jerusalem. La preparació indica l’acompliment de Za
9,9 (Alegra’t, ciutat de Sió, crida de
goig, Jerusalem! Mira el teu rei que ve cap a tu, just i victoriós; arriba
humilment, muntat en un ase, en un pollí, un fill de somera) i Gn 49,10-11 (El ceptre no serà mai pres de Judà, no
mancarà als seus fills el comandament, fins que vindrà aquell a qui pertany i a
qui els pobles obeiran. Fermarà a la vinya el seu pollí, als ceps triats, el
fill de la somera; rentarà amb vi la seva roba, amb sang de raïms la seva
túnica).
D’entrada, sorprèn la triple indicació
de lloc: Jerusalem, Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres. Es
destaca el destí final a Jerusalem, la ciutat del rei, però també el lloc dels seus
adversaris. La muntanya de les Oliveres és lloc d’oració (Ez 11,23). Tampoc no
és casual que es retiri a Betània, un cop s’ha presentat a Jerusalem, la ciutat
on morirà clavat a la creu.
La missió secreta dels dos deixebles
només s’entén des de Za 9,9 i Gn 49,11. En efecte, tant la figura de l’ase com
la muntura fermada indiquen el Messies, el rei que sorgirà de Judà i que
portarà la pau. A més, ningú no l’ha muntat encara, perquè és reservat per al
rei d’Israel.
3.
Contemplem Jesús
Jesús comença a complir el que diu
l’Escriptura amb la tasca encomanada als dos deixebles. Jesús està duent a
terme la voluntat de Déu. I quan diu que el
Senyor l’ha de menester, el mateix
Jesús s’està presentant com a Senyor d’Israel.
Jesús entra entronitzat com a rei
d’Israel, el fet d’estendre mantells sobre la muntura i al seu pas ho indica (cf.
1Re 1,38-40; 2Re 9,13). Però on és veritablement entronitzat com a rei és a la
creu (Mc 15,32).
Els qui acompanyen Jesús el saluden amb
paraules del salm 118,26a: Beneït el qui
ve en nom del Senyor. Jesús apareix com a culminació de les promeses
messiàniques.
Marc no empra el mot rei o fill de David per a referir-se a Jesús
(com ja fa Mt 21,9: Hosanna al Fill de
David!), esperarà al moment de la passió i crucifixió, per a fer-ho. Abans,
però l’ha reconegut com a tal el cec Bartimeu (Mc 10,47-48).
Jesús arriba fins al temple, on Déu és enmig
del seu poble. I dona una mirada tot al voltant, és a dir, no es comporta com
un turista, sinó que apunta el que veu d’indigne i que va contra la voluntat de
Déu, perquè els Dotze s’hi fixin i se’n recordin de ser-ne de testimonis.
Finalment, quan s’ha post el sol, es retira de l’hostil Jerusalem cap a la
tranquil·la Betània. Jesús ha entrat a la seva ciutat com a Messies (o Fill de David), però Jerusalem s’hi resisteix. I el temple serà el
lloc des d’on dictarà el judici sobre Israel: Mc 13,1-2; 14,58 i 15,38.
Segurament Jesús va entrar amb un grup
de deixebles i de peregrins a Jerusalem, que s’entusiasmaren amb l’esperança de
l’arribada del regne de Déu o pel triomf de la sobirania de Déu.
4.
Pensem-hi
- Com em
situo davant el fet de fer la voluntat de Déu?
- Quina esperança
m’infon l’entrada humil de Jesús?
