Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani?

Passió segons Marc (any B)

 

1. Llegim el relat de la passió segons Marc 14,1–15,47

14 ¹Faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. ²Deien: No ho fem durant la festa, no fos cas que hi hagués un avalot del poble.

³Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. ⁴Alguns comentaven indignats: De què serveix llençar així aquest perfum? ⁵S’hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres. I la censuraven. ⁶Però Jesús digué: Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. ⁷De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. ⁸Aquesta dona ha fet el que podia fer: s’ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. ⁹En veritat us dic que, quan l’evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet.

¹⁰Judes Iscariot, un dels Dotze, se n’anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. ¹¹Ells, en sentir-ho, se’n van alegrar molt i prometeren que li donarien diners. I Judes buscava la manera d’entregar-lo en el moment oportú.

¹²El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?  ¹³Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, ¹⁴i allà on entri digueu al cap de casa: “El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” ¹⁵Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar. ¹⁶Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

¹⁷Arribat el capvespre, Jesús vingué amb els Dotze. ¹⁸I mentre eren a taula, tot sopant, Jesús digué: En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.  ¹⁹Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l’un rere l’altre: ¿No sóc pas jo? ²⁰Jesús els respongué: Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat. ²¹El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut.

²²Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: Preneu: això és el meu cos. ²³Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. ²⁴Els digué: Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom.  ²⁵En veritat us dic que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu. ²⁶I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

²⁷Llavors Jesús els digué: Tots fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i les ovelles es dispersaran. ²⁸Però després de la meva resurrecció aniré davant vostre a Galilea. ²⁹Pere li va dir: Ni que tots fallin, jo no. ³⁰Jesús li digué: En veritat t’ho dic: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades. ³¹Però ell afirmava amb més insistència: Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré. I tots els altres deien el mateix.

 ³²Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als seus deixebles: Seieu aquí mentre jo prego. ³³Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i angoixa, ³⁴i els digué: Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu. ³⁵S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. ³⁶Deia: Abbà, Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols. ³⁷Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere: Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? ³⁸Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. ³⁹Se n’anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. ⁴⁰Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li. ⁴¹Va cap a ells per tercera vegada i els diu: Dormiu ara i reposeu! Tot s’ha acabat. Ha arribat l’hora: el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors. ⁴²Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí. ⁴³Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L’acompanyava un grup de gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. ⁴⁴El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya: És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat. ⁴⁵A l’instant se li va acostar i li digué: Rabí! I el besà. ⁴⁶Ells s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. ⁴⁷Però un dels presents desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot. ⁴⁸Jesús els digué: Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. ⁴⁹ Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s’han de complir les Escriptures. ⁵⁰Llavors tots l’abandonaren i fugiren. ⁵¹El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. ⁵² Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu.

⁵³Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s’hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. ⁵⁴Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati del palau del gran sacerdot i s’estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc. ⁵⁵Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en trobaven cap, ⁵⁶perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. ⁵⁷Alguns s’aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació: ⁵⁸Nosaltres vam sentir que deia: “Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d’home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d’home.” ⁵⁹Però ni així no concordava la seva declaració. ⁶⁰Llavors el gran sacerdot es posà dret, va anar cap al mig i preguntà a Jesús: ¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan? ⁶¹Però ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l’interrogà i li digué: ¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït? ⁶²Jesús respongué: Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel. ⁶³Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot exclamant: Per què necessitem més testimonis? ⁶⁴Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla? Tots van sentenciar que mereixia pena de mort. ⁶⁵Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li: Fes de profeta! I els guardes li pegaven bufetades.

⁶⁶Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot ⁶⁷i, en veure’l allà escalfant-se, se’l queda mirant i li diu: Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús. ⁶⁸Pere ho negà: No sé ni entenc de què parles. Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar. ⁶⁹La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí: Aquest és un d’ells. ⁷⁰Pere tornà a negar-ho. Poc després els qui eren allà li tornaren a dir: És veritat que ets un d’ells: si fins i tot ets galileu! ⁷¹Però ell es posà a maleir i a jurar dient: Jo no conec aquest home de qui parleu! ⁷²A l’instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.» I va esclatar en plors.

15 ¹Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de lligar Jesús, se’l van endur i l’entregaren a Pilat. ²Pilat el va interrogar: ¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: Tu ho dius. ³Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. ⁴Llavors Pilat l’interrogà altra vegada: ¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan! ⁵Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n’estava sorprès. ⁶Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. ⁷Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. ⁸La gent, doncs, va pujar i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. ⁹Pilat els digué: ¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? ¹⁰Deia això perquè s’adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. ¹¹Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. ¹²Pilat els replicà: Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus? ¹³Ells tornaren a cridar: Crucifica’l! ¹⁴Pilat els deia: Però quin mal ha fet? Ells cridaren encara més fort: Crucifica’l! ¹⁵Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat.

¹⁶Els soldats se’l van endur a l’interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. ¹⁷Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d’espines que havien trenat ¹⁸ i l’anaven saludant: Salve, rei dels jueus! ¹⁹Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i doblegant el genoll li feien reverència. ²⁰Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren fora per crucificar-lo.

²¹I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp. ²²Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera». ²³ Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué. ²⁴Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus,  a veure què treia cadascú. ²⁵Eren les nou del matí quan el crucificaren. ²⁶El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.»  ²⁷Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra. ^{(28) 29}Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient: Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, ³⁰salva’t a tu mateix i baixa de la creu! ³¹Igualment se’n burlaven els grans sacerdots entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient: Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. ³² El Messies, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem! També l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell.

 ³³Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor ^* que va durar fins a les tres de la tarda. ³⁴I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani?—que traduït vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»   ³⁵En sentir-ho, alguns dels presents deien: Mireu com crida Elies. ³⁶Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient: Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu. ³⁷Però Jesús llançà un gran crit i va expirar. ³⁸Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. ³⁹El centurió, que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué: És veritat: aquest home era Fill de Déu. ⁴⁰També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. ⁴¹Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.

⁴²Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte, ⁴³Josep d’Arimatea, membre distingit del Sanedrí, que esperava també l’arribada del Regne de Déu, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús. ⁴⁴Pilat es va estranyar que ja fos mort i féu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert. ⁴⁵Informat pel centurió, va permetre a Josep que s’endugués el cadàver. ⁴⁶Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l’embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l’entrada del sepulcre. ⁴⁷Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Marc narra la passió i la mort de Jesús en el mateix dia de Pasqua, des de l’Últim Sopar fins a la sepultura (Mc 14,12–15,47); així mostra que Jesús celebra la pròpia Pasqua, el pas de la mort a la vida.

Marc insisteix en la incomprensió que suscita la mort en creu de Jesús. Morir a la creu era reservat per als exclosos de la societat, i el qui hi era penjat era tret fora del Regne de Déu. Jesús ha de fer front el que diu l’Escriptura: Quan un home que ha comès un crim és sentenciat a mort i l’executen penjant-lo en un arbre, el seu cadàver no ha de quedar penjat tota la nit. L’han d’enterrar el mateix dia, perquè tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu (Dt 21,22-23; Ga 3,13). Per això, sant Pau afirma: Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora (2Co 5,21). I és precisament al moment de la mort de Jesús a la creu que el centurió diu: És veritat: aquest home era Fill de Déu (Mc 15,39). Així, Jesús, a la creu, revela la seva identitat i missió. És més, Marc omet les escenes d’aparició i de reconeixement del Ressuscitat a fi de presentar la última i definitiva aparició del Fill de Déu a la creu, des d’on ens obre l’accés al Pare.

Marc insisteix en la incomprensió que suscita la mort en creu de Jesús. Morir a la creu era reservat per als exclosos de la societat, i el qui hi era penjat era tret fora del Regne de Déu. Jesús ha de fer front el que diu l’Escriptura: Quan un home que ha comès un crim és sentenciat a mort i l’executen penjant-lo en un arbre, el seu cadàver no ha de quedar penjat tota la nit. L’han d’enterrar el mateix dia, perquè tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu (Dt 21,22-23; Ga 3,13). Per això, sant Pau afirma: Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora (2Co 5,21).

I és precisament al moment de la mort de Jesús a la creu que el centurió diu: És veritat: aquest home era Fill de Déu (Mc 15,39). Així, Jesús, a la creu, revela la seva identitat i missió. És més, Marc omet les escenes d’aparició i de reconeixement del Ressuscitat a fi de presentar la última i definitiva aparició del Messies i Fill de Déu (Mc 1,1) a la creu, des d’on ens obre l’accés al Pare.

Marc (i també Mt) veu en la mort de Jesús, la mort del just: Salm 22 i Is 52,13-53,12. El Servent, que tenia la missió de fer tornar cap a Déu Israel i de restablir-lo en la terra promesa, ha fracassat de ple i ha mort, i a més, l’han sepultat amb els injustos (Is 53,9). No és gens fàcil entendre que Déu l’hagi humiliat d’aquesta manera, que li hagi fet carregar damunt seu totes les culpes del poble. Però, en el Servent, es revela la potència del braç del Senyor (Is 53,1). El Servent, d’una manera inesperada, inèdita, inaudita, després de sacrificar-se pels pecats (dona la vida i és acceptada la seva mort: és l’únic text de l’AT que parla d’un home ofert en sacrifici per expiar les culpes dels altres), veurà una descendència, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme (Is 53,10).

Abans d’expirar, Jesús exclama: Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? (Sl 22,2). Així Marc mostra la soledat de Jesús davant la mort, i que només li queda Déu. I expressa l’actitud del qui es deixa abraçar per l’únic que et pot abraçar en aquest moment de radical i excepcional soledat: Déu.

A l’Últim Sopar, quan Jesús s’acomiada dels seus amics i deixebles els diu: Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu (Mc 14,25). Jesús apunta al banquet fratern final. Jesús anuncia que la seva mort no l’impedirà gaudir del banquet del Regne. Jesús és conscient del fracàs de la seva acció, amb tot, creu en la seva causa, i per això està convençut que triomfarà, perquè està duent a terme la voluntat del Pare: instaurar el Regne de Déu, que és l’espai de fraternitat de tots els pobles i l’existència de comunió amb Déu i amb els pobres i entre nosaltres. Al final, resplendiran totes les paraules i accions de Jesús, tot i el seu fracàs aparent, perquè el que importa és dur a terme la voluntat de Déu, implicar-se en la construcció del Regne.

En resum, en aquest moment tan cabdal, davant la mort, Jesús expressa la seva adhesió al Pare i la seva esperança final en la vinguda del Regne de Déu.

 

3. Pensem-hi

·        El centurió descobreix la veritable identitat de Jesús veient-lo morir. Què descobreixo en la manera de morir de Jesús?

·        Quina confiança mantinc en l’amor de Déu en les dificultats i aparents fracassos?

·        Soc conscient que cada cop que celebro amb la comunitat l’Eucaristia celebro la Pasqua de Jesús, i anticipo la pròpia Pasqua i la de tothom?