D. 3r de Quaresma B
(3 març
2024)
1. Llegim el text
(Jn 2,13-25)
13Era a prop la Pasqua dels jueus,
i Jesús va pujar a Jerusalem. 14En el recinte
del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els
canvistes asseguts als seus llocs. 15Llavors es
va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons
com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar
les taules; 16i digué als venedors de coloms: Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat
la casa del meu Pare! 17Els seus deixebles
recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em
consumeix. 18Llavors els jueus el van
interrogar: Amb quin senyal ens demostres
que pots obrar així? 19Jesús els contestà: Destruïu aquest santuari, i en tres dies
l’aixecaré. 20Els jueus replicaren: Aquest santuari ha estat construït en
quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies? 21 Però
ell es referia al santuari del seu cos. 22Per
això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que
havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en la paraula de Jesús. 23Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa
de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu
nom. 24Però Jesús no es fiava d’ells, perquè
els coneixia tots 25i no necessitava que ningú
li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús
Per
què l’evangeli segons Joan posa l’expulsió dels mercaders del Temple a l’inici
de l’activitat pública de Jesús?
Des
de l’inici, el qui és l’Anyell de Déu –l’animal sacrificat per Pasqua al Temple–
ja purifica el mateix Temple, el lloc de la presència de Déu enmig del seu
poble. I ho fa per anunciar que ell és el Temple nou.
El
lloc de la presència de Déu és al santuari, dins del Temple, per això Jesús
parla de la casa del seu Pare i del santuari del seu cos.
L’escena
es desenvolupa indicant el temps (Pasqua) i el lloc (recinte del temple de
Jerusalem). Després apareix el gest de Jesús amb una interpretació des de
l’Escriptura (Jn 2,14-16). I seguidament tenim dues reaccions, la dels
deixebles i la dels jueus, una d’admiració i l’altra de queixa (Jn 2,17-18). Però
ningú no qüestiona el gest, sinó que es fixen en l’home Jesús.
Jesús
respon els qui el critiquen amb un anunci solemne, però que desestimen,
burlant-se’n (Jn 2,19-20). L’evangelista interpreta l’anunci de Jesús i indica
que els deixebles hi van creure (Jn 2,21-22). Però no només els deixebles hi
creuen, sinó també més gent, tot i que Jesús no acaba fiant-se’n (Jn 2,23-25),
perquè han d’acceptar de ser provats i l’aparent fracàs de la creu.
Jesús
anuncia dos esdeveniments: la destrucció del santuari i la seva reconstrucció.
En la línia del profeta Jeremies, Jesús qüestiona la fe màgica en la garantia
de la presència de Déu al Temple contra tot mal.
Jesús
parla del seu poder de destruir i aixecar com havia anunciat Jeremies que Déu
faria. Per tant, amb aquest gest simbòlic,
Jesús expressa la seva pregona convicció que el seu Pare canviaria radicalment
les coses.
El
cos de Jesús és el mateix santuari de Déu, la casa de Déu, obert a la
humanitat, on es manifesta plenament la glòria de Déu, la seva victòria sobre
el mal i la mort. El cos de Crist és la porta estel·lar cap al món diví.
3. Pensem-hi
- Jesús anuncia que el temple
de Déu és la seva humanitat i que la dignitat humana no té preu (no és
negociable ni s’hi negocia). Valoro la dignitat de qualsevol persona?
- Recordo com els deixebles, és a
dir, aprofundeixo en la meva fe en Jesús? Jesús és per a mi l’autèntica
porta d’accés al món diví, al cel nou i la terra nova?
- En Jesús ressuscitat, Déu és
present enmig dels humans i els humans ens trobem davant Déu. Jesús no vol
que negociem amb Déu ni mirem de comprar-lo. Ho faig?
- Jesús vol que gaudim de la
seva presència gratuïta, guaridora i humanitzadora. Ho faig?
