D. 2 de Quaresma B
(25 febrer 2024)
1.
Llegim el text (Mc 9,2-10)
2Sis dies
després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se’ls endugué a part tots
sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; 3els
seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no
hauria pogut blanquejar-los així. 4Llavors se’ls va aparèixer Elies
amb Moisès, i conversaven amb Jesús. 5Pere digué a Jesús: Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem
tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. 6No
sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven. 7Llavors es formà un
núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo. 8Però
de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol
amb ells. 9Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no
expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués
ressuscitat d’entre els morts. 10Ells retingueren aquestes paraules,
però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els
morts».
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
El
sisè dia
és el de la creació de l’ésser humà. La humanitat es torna a trobar davant la
presència de Déu i és omplerta de la seva glòria. La muntanya és el lloc on Déu
es manifesta a l’ésser humà. Hi ha tres deixebles a la muntanya, el nucli dur, que coincideix amb el
nombre que cal de testimonis segons la Llei de Moisès.
Apareixen dos personatges cabdals de
l’AT, Moisès i Elies, els representants
de la Llei (la voluntat de Déu) i de la profecia (la interpretació de la
voluntat de Déu). Conversen amb Jesús, el qui parla i actua amb l’autoritat de
Déu.
Apareix el núvol signe de la presència i acompanyament de Déu. I aleshores
escoltem la veu del Pare, igual com al baptisme, però aquí s’afegeix la
invitació: escolteu-lo! Ara el qui
diu i fa la voluntat de Déu i la interpreta és Jesús, amb la seva vida i acció.
El núvol i la veu del Pare interpreten la transfiguració de Jesús i són la
resposta divina a la reacció d’esglai de Pere. Les tendes tenen relació amb la festa jueva de les Tendes que recorda
la intervenció de Déu en la creació i en la història, per tant, apunta al cel
nou i a la terra nova. L’escena de les Tendes
indica, doncs, l’arribada del Regne.
Els tres deixebles no entenen l’anunci
de la resurrecció, la nova humanitat que Jesús posa en marxa vencent l’acció
del mal i l’acarament amb la ignomínia de la mort a la creu, i això ho fa des
de l’amor i per això ofereix el perdó sense condicions. Ho van entendre més
tard, un cop ressuscitat.
L’escena respon a la pregunta sobre la
identitat de Jesús, aquest que camina cap a la creu. Jesús se’ns presenta com a
Nou Adam. Jesús es transfigura, no es
tracta d’un ésser misteriós ni d’un àngel, sinó d’un humà, d’un humà que
s’enfrontarà al mal i a la mort, però ple de la glòria de Déu, va a la foscor
amb la llum de Déu que no s’apaga mai.
En el món grec
els déus es transformen en humans i ara l’home Jesús és presentat com a ésser
diví, del cel nou i de la terra nova. La transfiguració de Jesús apunta a la
seva victòria sobre el mal i la mort, però també apunta, com a nou Adam, a la
victòria de la humanitat sobre el mal i la mort. Ara i aquí, Déu ofereix en el
seu Fill Jesús, l’esperança d’un cel nou i una terra nova, que no ens estalvia
de fer millor aquesta terra ni les dificultats, ni el dolor ni la mort.
4.
Pensem-hi. Aquest
esdeveniment m’obre a l’esperança i em dona valentia davant el dolor i la mort? Què em suggereix la invitació del Pare
d’escoltar Jesús?
