Diumenge 27 durant l’any C
(2 octubre 2022)
1. Llegim el text (Lc 17,5-10)
5Llavors els
apòstols digueren al Senyor: Augmenta’ns
la fe. 6Ell va respondre: Només que tinguéssiu fe com un gra de
mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del
mar”, i us obeiria. 7¿Qui de vosaltres,
si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del
camp: “Vine de seguida a seure a taula”? 8¿No li dirà més
aviat: “Prepara’m alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que
hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu”? 9¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò
que se li havia manat? 10Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us
ha manat, digueu: “Som uns servents sense cap mèrit: hem fet només el que
havíem de fer.”
2. Comprenem el text
D’entrada, la petició dels apòstols
sorprèn per la seva brusquedat. Fins ara no s’havia insinuat el tema de la fe.
La fe sols l’augmenta Déu; per això Lluc recorda la condició divina de
Jesús anomenant-lo Senyor. Aquí no es tracta de la poca fe dels
deixebles com a Mt 17,20, sinó
de la força de la fe. Així els apòstols adrecen al Senyor Jesús una
pregària a fi de tenir una fe més robusta (sols com un gra de mostassa,
que és molt petit i es fa robust) per a dur a terme les responsabilitats
eclesials.
Fer el camí de Jesús implica
sostenir-se en la robustesa de la fe. Precisament les dues imatges antitètiques
que clouen l’ensenyament sobre la fe: plantar-se i en el mar,
mostren la incommensurabilitat del poder de la fe. El qui té fe, té un poder
incommensurable.
3. Fixem-nos en la paràbola servent
inútil (Lc 17,7-9)
L’ensenyament sobre el servei
apunta que res no és indispensable en el servei al Senyor; la utilitat del
servei no està en la seva productivitat, sinó en el fet de servir. El deixeble
és convidat a identificar-se amb l’esclau que fa el que se li mana sense esperar
res per la fidelitat i l’obediència mostrades.
La paràbola del servent inútil
és de les que obren el diàleg amb una pregunta i de les que conviden a
identificar-se amb un dels personatges, ací l’esclau. Tal com un esclau fa el
que ha de fer, ningú no esperarà mai que la fidelitat i l’obediència mostrades
no li atorguin cap dret sobre el seu senyor. Així doncs, la paràbola apunta que
el deixeble no ha reivindicar res a Déu pel servei fet (no compta res la
productivitat). Tampoc Déu no està obligat a recompensar el servei que el
deixeble està cridat a fer (el que compta és la gratuïtat).
4. Donem un cop d’ull a la nostra vida i acció
· M’he preguntat mai sobre la força de la meva fe?
· Què em mou a ser generós, a estimar gratuïtament els altres?
· El servei que faig té sentit com a tal o espero ser recompensat? Com visc
la gratuïtat del meu servei?
