Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.

D. 24 de durant l’any C 

(11 setembre 2022)

1. Llegim el text (Lc 15,1-32)

¹Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. ²Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.

³Jesús els va proposar aquesta paràbola: ⁴¿Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? ⁵I quan l’ha trobada, se la posa a les espatlles ple d’alegria ⁶i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut.” ⁷Jo us dic que, igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.

⁸O bé, ¿quina dona, si té deu monedes de plata i en perd una, no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? ⁹I quan l’ha trobada, convida les amigues i veïnes dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut.” ¹⁰Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.

¹¹I digué encara: Un home tenia dos fills. ¹²Un dia, el més jove digué al pare: Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca. Ell els va repartir els béns. ¹³Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. ¹⁴Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. ¹⁵Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. ¹⁶Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. ¹⁷Llavors recapacità i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic aquí morint de fam! ¹⁸M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. ¹⁹Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.” ²⁰I se n’anà a trobar el seu pare. Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. ²¹El fill li digué: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu. ²²Però el pare digué als seus criats: De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus; ²³porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, ²⁴perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat. I es posaren a celebrar-ho. ²⁵Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls ²⁶i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. ²⁷Ell li digué: El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras. ²⁸El fill gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. ²⁹Però ell li respongué: Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. ³⁰En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras. ³¹El pare li contestà: Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. ³²Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

S’acosten a Jesús els publicans i els altres pecadors (15,1). I en aquest context, Jesús conta tres paràboles als qui el refusen com el qui porta la salvació de Déu. I no conta cap conte, sinó que s’identifica amb el pastor, amb la dona i amb el pare, que cerquen, troben i salven el que s’ha perdut (ovella, moneda, fill). Jesús anuncia i fa present (identificant-se amb el missatge) la immensa joia de Déu pels pecadors retrobats o tornats a la vida.

Les tres paràboles il·lustren un idèntic procés: 1) hi ha quelcom perdut (una ovella, una moneda de plata, un fill); 2) allò perdut és cercat amb atenció i cura o és acollit amb amor; 3) es fa festa pel retrobament d’allò perdut. Una festa que expressa l’alegria del Pare i la de l’Església: calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat (15,32). Déu i l’Església són els qui l’han retrobat i per això ho celebren junts, concedint al perdut el lloc d’honor (el vestit millor), la dignitat (l’anell) de fill, però també de germà, i la llibertat (les sandàlies, els esclaus anaven descalços).

Jesús s’adreça no sols als entesos, que miren malament que aculli els qui legalment són exclosos, sinó també als de casa, que tenen enveja del perdut i acollit amb amor (15,27-28), i que, a més, creuen conèixer el Pare, i per això, protesten quan fa el contrari del que pensaven que faria (15,29). Els dos fills fan el que s’espera que facin: el petit viu sense el pare i el gran no reconeix el seu germà; en canvi el pare sorprèn: no retreu res al petit que torna perquè troba a faltar el pa del seu pare, l’abraça i el besa; i ajuda el gran a valorar el que comparteixen. També sorprèn el pastor que s’arrisca per una sola ovella, i la dona que convida a participar de la seva alegria. Només l’amor del pare pels dos fills fa possible la joia de la comunió retrobada. El banquet celebra l’amor inestroncable del Pare i la comunió refeta, i és figura del banquet del Regne, del qual fem un tast a l’Eucaristia, on acollim l’amor de Déu manifestat plenament en Jesús i on el germà gran acull el germà petit.

En resum, amb una imatge, Jesús revela l’amor inestroncable del seu Pare, que també és el nostre. Aquesta imatge del Pare camina amb Jesús. L’amor del pare de la paràbola s’ha fet realitat en Jesús. El relat convida l’oient a descobrir aquest amor i a fonamentar-hi la fe, així com a reconèixer-se en l’ovella, la moneda i el fill perduts i retrobats. Avui Jesús respon la pregunta de fa tres diumenges: ¿Senyor, són pocs els qui se salven? (13,23), el perdut se salva, per això Jesús ha vingut.

3. Donem un cop d’ull a la nostra vida i acció. M’he reconegut en l’ovella, la moneda i el fill perduts? I en el fill gran que no accepta el perdut que torna?

Em reconec en el pastor que deixa les 99 i cerca la perduda? I en l’alegria de la dona que troba la moneda perduda després de cercar-la amb cura? Gaudeixo de l’amor que no para de tenir cura de tothom que estimes, com el pare de la paràbola?