D. 23 durant l’any C
1. Llegim el text (Lc 14,25-33)
25Molta gent feia
camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué:
26Si algú ve a mi i
no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les
germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. 27Qui
no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu. 28¿Qui
de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les
despeses i veure si té recursos per a acabar-la? 29Altrament, si
posava els fonaments i no podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien
començarien a burlar-se d’ell 30dient: “Aquest home va començar a
construir però no ha pogut acabar.” 31O bé, quin rei, si va a la
guerra a lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a decidir si amb deu mil
homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? 32I si veu
que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l’altre encara és
lluny. 33Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els
seus béns no pot ser deixeble meu.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
Avui, tot fent el camí, Jesús es
deixa acompanyar de molta gent. En aquest marc, Jesús indica el que
suposa acompanyar-lo en el camí cap al Pare. Cal saber el que això implica, i
per tant, reflexionar-hi. Jesús vol seguidors convençuts i no pas acostumats a
l’anar fent.
Jesús indica tres condicions per a
seguir-lo convençudament: 1) la renúncia als afectes més fonamentals de
la persona, com són l’amor a la pròpia família i la conservació de la pròpia
vida; 2) l’acceptació sincera de la màxima radicalitat, prenent la creu
fins a morir-hi, és a dir, tenint una total disponibilitat a oferir la pròpia
vida, no sols en el martiri, sinó també en la lluita quotidiana; i 3) la
renúncia total i absoluta a tots els béns materials.
El seguidor estarà convençut
realment, quan s’adoni que és capaç de renunciar a tot el que té i estima, si
és capaç de donar la seva vida per seguir el seu Mestre i Senyor en el camí cap
al Pare. Precisament perquè se n’adoni, Jesús proposa dues paràboles (Lc 14,28-30.31-32),
que aconsellen reflexió i càlcul. Hom s’adonarà que s’està
convençut realment després de pensar-hi, sense presses, d’haver-ho sospesat
serenament. Jesús no imposa que l’acompanyem en el camí.
Jesús vol que el qui l’acompanyi en
el camí sàpiga discernir el que té i amb què compta. El que té com a capacitat
a fi d’afrontar la seriositat del compromís i el que té com a béns materials.
La capacitat que el seguidor pugui tenir de resposta a acompanyar Jesús és
indeterminada, pot ser més o menys; en canvi, els seus béns materials poden ser
molt determinants, per això el seguidor se n’ha de desprendre si vol acompanyar
Jesús.
La renúncia a
posseir tota mena de béns materials és la condició que millor defineix la
disponibilitat lliure i radical del seguidor convençut i posa al descobert el
seguidor que s’ha acostumat, acomodant-se. En efecte, segons la visió teològica
lucana, el despreniment no sols és el tret que millor defineix l’estil de vida
del seguidor convençut, sinó també el de tota l’Església (Fets 2,42-47;
4,32-37), i en marca la seva seriositat i el seu caràcter definitiu (és
exemplar l’episodi d’Ananies i Safira: Fets 5,1-11).
3. Pensem-hi
Estic ben convençut de seguir Jesús? He sospesat bé les
meves forces i els meus propis recursos per a seguir-lo? Estic disposat a
renunciar al poder dels béns i a tot tipus de prestigi per a seguir Jesús des
de la senzillesa i la generositat?
La meva disponibilitat a seguir l’estil de vida de Jesús
és sincera i ben fonamentada?
