D. 25 durant l’any C
(18 setembre 2022)
1. Llegim el text (Lc 16,1-13)
1Jesús deia també
als seus deixebles:
Un home ric tenia
un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. 2 Ell
el cridà i li digué: Què és això que sento a dir de tu? Dona’m comptes de la teva
administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns. 3
L’administrador va pensar: Què faré, ara que el meu amo em treu de la
feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. 4 Ja
sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi
l’administració. 5 Llavors
va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
Quant deus al meu amo? 6 Li respongué: Cent gerres d’oli. Ell li
digué: Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui
cinquanta. 7A un altre li digué:
I tu, quant deus? Li respongué: Cent sacs de blat. Ell li diu: Aquí tens
el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta. 8 I el Senyor va
lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: Els fills d’aquest món, en els
tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.
9 I jo us dic:
Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi
acabat, us rebin a les estances eternes. 10 Qui és fidel en una cosa
molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses
petites, també enganya en les grans. 11 Per tant, si no heu estat
fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns
veritables? 12 I si no heu estat fidels en les coses que són d’un
altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? 13 Cap criat no pot servir dos
senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en
farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
La segona part del camí de Jesús
cap al Pare iniciava amb una qüestió: ¿Són
pocs els qui se salven? (Lc 13,23), i diumenge passat dibuixava una imatge
de Déu molt interessat a salvar el perdut i curull d’alegria pel seu
retrobament (Lc 15,1-32). El capítol que avui encetem, obert i clos amb dues
paràboles: la de l’administrador astut (Lc 16,1-8a) i la del ric i
Llàtzer (Lc 16,19-31), indica que el qui no es deixa seduir per la riquesa serà
salvat. La primera lloa l’astúcia o l’habilitat en l’ús de la riquesa i la
segona en critica l’excés fins a saciar-se’n.
L’administrador no és pas lloat ni
per malversar els diners d’un home ric, ni per estafar-lo falsificant-li els
comptes. És lloat per la seva actuació encertada: actua astutament, ja
que ha descobert que l’amistat dels pobres és més important que la riquesa. En
les tres paràboles anteriors (recordem que Lluc concentra la majoria de les
paràboles pròpies durant el camí de Jesús cap al Pare), Jesús s’ha adreçat als
fariseus i juristes (Lc 15,2), ara, en canvi, s’adreça als seus deixebles (Lc 16,1);
per tant, el deixeble ha de fer un ús positiu de les riqueses a fi de fer-se
amic dels pobres (Lc 16,8-9), però també ha de renunciar a tots els seus
béns si vol entrar en el Regne (Lc 16,13).
En l’actual relat lucà, formen un
únic teixit la paràbola de l’administrador astut i les tres concrecions que se’n
deriven.
La primera concreció (Lc 16,8b-9),
a partir del paral·lelisme entre els homes del món (entre ells l’administrador
astut) i els fills de la llum, apunta quina ha de ser l’actitud del
deixeble en una situació conflictiva: ha de fer-se amic dels pobres, que són
els qui acompanyen Jesús en el seu camí cap al Regne.
La segona (Lc 16,10-12)
insisteix en la responsabilitat del deixeble en l’administració quotidiana dels
béns confiats.
I la tercera (Lc 16,13)
indica l’actitud fonamental que el deixeble convençut ha de tenir davant la
riquesa, d’una radicalitat absoluta: no hi cap altra alternativa entre Déu i
les riqueses, entre el Regne i el Diner. La pregunta que Jesús deixa caure al
qui el vol acompanyar en el seu camí és molt clara: ¿Qui vols servir? Servir
Déu implica una total adhesió i disponibilitat que santifica, i servir
les riqueses mena a l’esclavitud que envileix i a l’obsessió que esclafa i
esclavitza.
En resum, de les tres concrecions,
sorgeixen tres trets que defineixen l’estil de vida del deixeble de Jesús: generós
(amic dels pobres), responsable i lliure.
3. Donem un cop d’ull a la nostra vida i acció
· Quin ús positiu faig dels meus diners?
· Com soc responsable i lliure davant dels diners que tinc?
