D. 33 de durant l’any A
(15 novembre 2020)
1. Llegim el text (Mt 25,14-30)
14Un home que havia
de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus
béns. 15A un li donà cinc
talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segons la seva capacitat—,
i després se’n va anar. Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer
treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment,
el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. 18Però
el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els
diners del seu amo. 19Al cap de
molt de temps arriba l’amo d’aquells servents i es posa a passar comptes amb
ells. 20Es presentà el qui havia
rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient: Senyor, em vas confiar cinc
talents; mira: n’he guanyat cinc més. 21 L’amo li va dir: Molt bé, servent bo i
fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig
del teu Senyor. 22 Es presentà també el qui havia rebut dos
talents i digué: Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n’he guanyat dos
més. 23L’amo li va dir: Molt bé,
servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més.
Entra al goig del teu Senyor. 24 Es presentà encara el qui havia rebut un
talent i digué: Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat
i reculls on no has escampat. 25Vaig
tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu. 26 Però
l’amo li va respondre: Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he
sembrat i recullo on no he escampat. 27Per
això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria
recobrat el que és meu amb els interessos. 28 Preneu-li
el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29Perquè
a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui
no té, li prendran fins allò que li queda. 30I
a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors
i el cruixit de dents.
2. Comprenem el text
La paràbola dels tres servents,
coneguda com la dels talents, segueix l’esquema del drama en tres temps:
1) l’amo confia els seus béns a tres servents abans d’anar-se’n
(25,14-15); 2) un cop l’amo se n’ha anat, els tres servents es comporten
diferentment (25,16-18); 3) l’amo retorna i demana comptes als
tres servents, amb la recompensa o càstig en relació al seu rendiment
(25,19-30). El tercer temps és el cim de la història i centra l’atenció en el
diàleg entre l’amo i el tercer servent, el prudent (una prudència
arrelada en la por, que paralitza), que no vol arriscar res d’allò que no és
seu, conservant-lo intacte. Els oients s’identifiquen amb la seva
protesta: és injust que l’amo el castigui per haver conservat intacte
el que se li havia confiat. Déu, però, no segueix els nostres criteris de
justícia!
Mentre els dos primers servents són
considerats bons i fidels, i són recompensats, el tercer, dolent i
gandul, s’autocondemna quan intenta justificar-se projectant la seva
angoixa i por en la imatge que s’ha fet de l’amo.
Mateu insereix aquesta paràbola
dins del seu discurs escatològic, a fi de denunciar el comportament del
tercer servent que, per manca de fe i confiança en el Senyor, no es
compromet gratuïtament i creativament. La por esvaeix la fe, com ho fa la
ganduleria amb el donar fruit.
Mateu anima els seus lectors a
implicar-se creativament i generosament en el temps d’espera de la
vinguda del Fill de l’home. I els talents no es poden identificar amb
les qualitats o dons naturals que cada persona ha rebut, sinó amb la
revelació dels secrets del Regne, que els deixebles han rebut gratuïtament
i que ha de donar fruit. La fe és resposta gratuïta i creativa a la iniciativa
gratuïta i creativa de Déu.
En resum, seguir Jesús comporta
riscos i la fidelitat en el seguiment implica més riscos però també l’alegria
incomparable de tenir la companyia del Senyor.
3. Contemplem Jesús
En el seu context original, Jesús,
tot provocant la identificació dels oients amb el tercer servent, denuncia el
legalisme jueu en la seva relació amb Déu, perquè impedeix descobrir la
gratuïtat de l’amor de Déu i n’afavoreix una imatge deformada per la por.
Jesús proposa una relació gratuïta
amb Déu, fonamentada en la seva pròpia experiència. La relació amb Déu no ha de
ser legalista, és a dir, fer el bé perquè està manat, i per por, no arriscar-se
a anar més enllà o no comprometre’s més. Això és el que fa el tercer servent
3. Pensem-hi
Sóc una persona poruga com el
tercer servent? Tinc por d’arriscar-me a ser un/a bon/a cristià/na?
Sóc responsable del que se m’ha
confiat?
Com és la meva relació amb Déu? Què
n’espero?
