D. 32 de durant l’any A
(8 novembre 2020)
1. Llegim el text (Mt 25,1-13)
1Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies
que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs. 2N’hi
havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. 3Les que no
tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. 4En
canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes. 5Com
que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6A
mitjanit es va sentir un clam: L’espòs és
aquí. Sortiu a rebre’l! 7Llavors totes aquelles noies es van
despertar i començaren a preparar les seves torxes. 8Les noies sense
seny van dir a les assenyades: Doneu-nos
oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen. 9Les assenyades respongueren: Potser no n’hi hauria prou per a nosaltres i
per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu. 10Mentre
anaven a comprar-ne, va arribar l’espòs, i les qui estaven a punt entraren amb
ell a les noces. I la porta quedà tancada. 11Finalment arribaren
també les altres noies i deien: Senyor,
Senyor, obre’ns! 12Però ell va respondre: Us asseguro que no us conec. 13Vetlleu, doncs, perquè no
sabeu ni el dia ni l’hora.
2. Comprenem el text i contemplem el Senyor que ve a trobar-nos
L’evangeli ens descriu la trobada
amb el Senyor com una festa de noces, i això és precisament el que celebrem
anticipadament en l’Eucaristia, quan se’ns diu: Feliços els convidats a la taula del Senyor, al banquet de noces.
L’acció es desenvolupa en tres
moments: la preparació i espera (Mt 25,2-5), l’arribada de l’espòs al cor de la
nit (Mt 25,6-9), i l’inici de la festa de noces (Mt 25,10-12). Tal com ha fet a
l’inici, el narrador intervé al final, i ara ho fa per fer-ne l’aplicació
pràctica: Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora. L’espòs representa el Senyor que ve a
trobar-nos.
La presentació dels dos grups
de cinc noies ve marcada pel contrast entre les cinc prudents i les cinc
desassenyades. El motiu és la provisió o no d’oli. L’element
crític és el retard de l’espòs. Tot el drama gira entorn de l’espòs: és
esperat i després arriba inesperadament, i a la fi, irrevocablement, no
admet a la festa les cinc noies no preparades. Originàriament, feia
referència al comportament dels oients: no s’ha de fer com les cinc noies desassenyades.
Mateu rellegeix la paràbola en clau al·legòrica i la situa dins el discurs
sobre la vinguda del Fill de l’home. Així, tal com la tenim, il·lumina la
vida dels deixebles, perquè el nostre trobament definitiu amb el Senyor
sigui un esdeveniment de salvació i no de condemna. No n’hi ha prou amb ser
dels qui surten a rebre el Senyor i l’esperen, ja que el punt crític és el seu
retard, que posa al descobert el poc seny d’aquells deixebles que no
s’han preparat per al temps d’espera, que s’han quedat sense oli. I sols personalment
poden proveir-se’n, ningú més ho pot fer per ells.
La reserva d’oli per al temps d’espera és la fidelitat i la perseverança dels deixebles, en
la vida i en l’acció, a la voluntat del Pare; i el fet de proveir-se d’oli
és una opció lliure, responsable i intransferible. A més, en la tradició
bíblica, l’oli és símbol de festa i de salut, només més tard es refereix
a les bones obres. Per tant, es tracta d’estar predisposat a la trobada festiva
amb el Senyor, a acollir la seva salvació, i això significa ser fidels a
l’Evangeli i treballar per l’edificació del Regne.
3. Pensem-hi.
Com em preparo per al Regne? M’adono que sóc jo qui
personalment he de proveir-me d’oli?
Me’n proveeixo servint i fent el bé
per no quedar-me a les fosques?
