Diumenge 2n d’Advent B
(6
desembre 2020)
1.
Llegim el text (Mc 1,1-8)
1Comença l’evangeli de Jesús, el Messies,
Fill de Déu. 2En el
profeta Isaïes hi ha escrit: Jo envio davant teu el meu missatger perquè
et prepari el camí. 3És
la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu
les seves rutes. 4Es
presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de
conversió per al perdó dels pecats. 5Anaven a trobar-lo gent d’arreu de Judea i tots els
habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell
al riu Jordà. 6Joan
duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s’alimentava de
llagostes i mel boscana. 7I
predicava així: Després de mi ve el qui
és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les
corretges de les sandàlies. 8Jo us he batejat amb aigua, però ell us
batejarà amb l’Esperit Sant.
2.
Comprenem el text
Marc relata l’evangeli
identificant Jesús amb el Senyor esperat, el Messies, el Fill de Déu. Les
paraules i les accions de Jesús són el contingut del relat. Jesús no només és
recordat històricament, sinó també definit per la creu i la resurrecció (Mc
15,39; 16). Jesús esdevé el subjecte de l’Evangeli.
La citació bíblica combina Ml
3,1: El Senyor de l’univers us diu: Jo
envio el meu missatger perquè obri un camí davant meu) i Is 40,3: Escolteu una veu que crida: Obriu en el
desert un camí al Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta per al nostre Déu.
Es tracta de situar Joan al desert i de mostrar-lo precursor de Jesús, del
mateix Evangeli.
El vestit i l’aliment de Joan
manifesta, bàsicament, que vivia al desert. I el desert és el lloc Déu o el
Messies, el seu enviat, es manifestarà.
Joan convida Israel al penediment
davant la imminència del judici. Aquesta imminència sacseja l’estil de vida i
l’adoptat per Joan expressa, d’una manera gràfica, aquesta denúncia. Així,
refusant una manera de viure normal, el Baptista expressa l’abominació d’un
passat pecador. Com els profetes d’abans incorpora el missatge a la seva vida,
fins i tot jugant-se la vida pel seu missatge.
El baptisme de Joan és un
baptisme de conversió per al perdó dels pecats (Mc 1,4). Es tracta d’un
ritu únic, peculiar, irrepetible i vinculat amb l’exigència de conversió davant
el judici imminent. El baptisme de Joan perdona els pecats al qui és batejat.
El baptisme és signe del perdó de Déu.
El baptisme de Joan és el mitjà pel qual el penedit rep
la ferma promesa del perdó dels pecats davant el judici imminent. En canvi,
Jesús no accentuarà tant el judici imminent com l’alegria del Regne ja present
en el seu ministeri.
D’altra banda, Joan bateja amb aigua amb la promesa del més
fort. El més fort batejarà amb Esperit
Sant. Qui és el més fort? ¿El Messies, el Fill de l’home, Déu
mateix, el profeta dels temps finals (Elies)? Possiblement el més fort
és una velada referència no pas a Déu, sinó al retorn d’Elies (Ml 3,23: Abans que arribi el dia del Senyor, dia gran
i temible, jo us enviaré el profeta Elies). Joan esperava algú que conduís
a bon port el drama del final dels temps, però no en té ni idea de qui podria
ser. Aquesta vaguetat de Joan va permetre que els cristians conservessin
aquesta dita i l’apliquessin a Jesús.
El baptisme de Joan mira vers un passat a punt de
desaparèixer i vers un futur imminent; l’aigua dóna vida al desert i l’Esperit
dóna vida eterna.
3.
Mirem la nostra vida i acció. Com preparo el camí del Senyor?
L’estil de vida que porto testimonia un estil evangèlic?
