Crist Rei A
(22 novembre 2020)
1. Llegim el text (Mt 25,31-46)
31Quan el Fill de
l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà en el seu
tron gloriós. 32Tots els pobles
es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un
pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les
cabres a la seva esquerra. 34Aleshores
el rei dirà als de la seva dreta:
Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne
que ell us tenia preparat des de la creació del món. 35Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia
set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava
malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.
37Llavors els justos
li respondran: Senyor, ¿quan et vam veure
afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38¿Quan
et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam
vestir? 39 ¿Quan
et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t?
40El rei els
respondrà: Us ho asseguro: tot allò que
fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu.
41Després dirà als
de la seva esquerra: Aparteu-vos de mi,
maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42Perquè
tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; anava
despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
44 Llavors ells li
respondran: Senyor, ¿quan et vam veure
afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam
assistir?
45Ell els
contestarà: Us ho asseguro: tot allò que
deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi. 46I aquests aniran al càstig etern, mentre
que els justos aniran a la vida eterna.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús.
El text clou el discurs sobre la
vinguda del Fill de l’home. I ofereix un drama amb tres escenes: 1) l’obertura, amb l’escenificació de la
vinguda gloriosa del Fill de l’home, l’aplec dels pobles i la seva separació; 2) el diàleg del Rei, primer, amb els de
la seva dreta i, després, amb els de la seva esquerra; 3) l’escena final, amb l’execució de les sentències que obren,
respectivament, dues escenes de diàleg.
El cop d’escena és la contraposició
dels dos grups de gent, subratllat per la monòtona repetició de l’elenc de les
accions de misericòrdia fetes o desateses. La imatge del pastor,
que separa les ovelles de les cabres, estableix el lligam amb
l’escena del diàleg entre el Rei assegut al seu tron gloriós i,
successivament, els de la seva dreta (els justos) i els de la seva
esquerra (els indefinits). Però, realment, el cop d’escena està
en la sorpresa: el Rei s’identifica amb aquests germans meus més petits.
Certament, cap dels dos grups no
sospitava la presència misteriosa del Fill de l’home en els més petits.
Així, el cop d’efecte de la separació dels uns dels altres no són les sis
accions a favor dels més petits, sinó la identificació del Rei amb aquests
germans meus més petits, que revela, alhora, el seu nou rostre i la radical
seriositat de l’acció solidària envers els més petits: esdevenen els
meus germans.
El Rei i Fill, assegut com a jutge
escatològic, s’autopresenta com el qui té fam i set, foraster i
despullat, malalt i a la presó. Per tant, el cara a cara decisiu entre
els humans i Crist no s’esdevé en un marc de gestos heroics i extraordinaris,
sinó en la quotidianitat dels nostres encontres humans. Aleshores la vida
eterna o l’autocondemna es juga en les relacions quotidianes d’acolliment o
rebuig dels més petits, que són el signe objectiu de la presència humil i
amagada de Crist Rei. Mateu ha teixit amb dos fils tot el seu missatge: Jesucrist
i l’amor solidari.
En l’amor gratuït i generós envers
els més petits, s’expressa la relació vital de fe en Crist, relació que, a la
fi, esdevindrà plena comunió.
Jesús s’identifica amb el pa i el
vi de l’Eucaristia i amb els petits. Jesús diu: Això és el meu cos, aquesta és la meva sang; però també diu: a mi m’ho feu, a mi m’ho negueu.
3. Pensem-hi.
· Considero l’exclòs, el sobrant, l’oblidat com a germà?
· Identifico Jesús amb els petits?
· M’adono que totes les bones accions que faig a favor dels més petits les
faig al mateix Jesús?
