1. Llegim el text (Lc 1,26-38)
26El sisè mes, Déu
envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27a una noia verge, compromesa
en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la
noia era Maria. 28L’àngel
entrà a trobar-la i li digué: Déu te
guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell
és amb tu. 29Ella
es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30L’àngel li digué: No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia
davant de Déu. 31Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el
nom de Jesús. 32Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim.
El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà
fi. 34Maria preguntà
a l’àngel: Com podrà ser això, si jo sóc
verge? 35L’àngel
li respongué: L’Esperit Sant vindrà sobre
teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit
que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. 36També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves
velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37perquè per a Déu no hi ha res impossible. 38Maria va dir: Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi
en mi la teva paraula. I l’àngel es va retirar.
2. Comprenem el text
Maria és saludada amb la missió
(Lc 1,28) i el nom (Lc 1,30), com en el relat d’anunciació d’Isaac (Gn 17,5).
Maria és destinada a ser la mare del qui ja és Fill de l’Altíssim (Lc
1,32), Fill de Déu (Lc 1,35). Això indica que la intenció lucana és
eminentment oferir una reflexió sobre Jesucrist, tot i donar alguna pinzellada
sobre la figura de Maria: verge i obedient (Lc 1,34.38).
Precisament perquè el nen no és només l’hereu del tron de David (Lc 1,32), sinó
Fill de Déu, Maria és verge (Lc 1,27).
La litúrgia de la festa d’avui
convida a fixar-nos en Maria com l’esclava del Senyor (Lc 1,38) i la plena
de la gràcia del Senyor (Lc 1,28). La versió litúrgica segueix la versió de
la Vulgata (en llatí diu: gratia plena) que ha marcat tota una
interpretació, certament fidel al participi perfecte original. En efecte, Déu
ha afavorit Maria (Lc 1,30), li ha concedit aquella gràcia rebuda
en Crist (cf. Ef 1,6), però en plenitud perquè és la mare del seu Fill.
Calia una mare que, com a representant
de tots els vivents, permetés que Déu es fes vivent, és a dir, que
passés per la mort. I ho permet quan accepta la seva Paraula i l’acompliment de
la seva promesa (cf. 2Sa 7,8-16; Gn 12,3; Lc 1,54-55). Maria s’identifica amb
la figura d’Anna (1Sa 1,11) i s’obre totalment a la voluntat de Déu (cf. Lc
8,21). L’obediència de Maria segella l’inici de l’Església, n’és també
la mare. La decisió lliure de Maria no sols expressa l’inici de la seva relació
amb el pla misteriós de Déu: és l’esclava del Senyor (la seva llibertat
està en el Senyor), sinó també la seva identificació amb els pobres del
Senyor: depèn totalment de la gràcia de Déu.
Déu omple Maria
de la seva gràcia assignant-li una missió irrepetible i única: la de ser
la mare del seu Fill únic i del Messies davídic. Maria esdevé el model de com
Déu pot capgirar-ho tot (Lc 1,46-53): d’una verge humil hebrea en fa una
mare extraordinària per a tots els pobles, la nova mare dels vivents.
La decisió lliure de Maria ens obre a l’autèntica i veritable llibertat.
3. Pensem-hi
En quina mesura m’identifico amb el sí lliure i confiat
de Maria a l’obra de Déu?
Com m’obro al do (la gràcia) de Déu que m’invita a
col·laborar en l’edificació del seu Regne?
