Diumenge 27 durant l’any C
(6
octubre 2019)
1. Llegim el text (Lc 17,5-10)
5Llavors els
apòstols digueren al Senyor: Augmenta’ns
la fe. 6Ell va respondre: Només
que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: «Arrenca’t
de soca-rel i planta’t al mig del mar», i us obeiria. 7¿Qui de vosaltres, si té un servent a
llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: «Vine de
seguida a seure a taula»? 8¿No
li dirà més aviat: «Prepara’m alguna cosa per sopar i estigues a punt per a
servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i
beuràs tu»? 9¿És que
donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? 10Així també vosaltres, quan
haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: «Som uns servents sense cap
mèrit: hem fet només el que havíem de fer.»
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
D’entrada, la petició dels apòstols
sorprèn per la seva brusquedat. Fins ara no s’havia insinuat el tema de la fe.
La fe sols l’augmenta Déu; per això Lluc recorda la condició divina de
Jesús anomenant-lo Senyor. Aquí no es tracta de la poca fe dels
deixebles com a Mt 17,20, sinó
de la força de la fe. Heus aquí que els apòstols adrecen al Senyor Jesús
una pregària a fi de tenir una fe més robusta (sols com un gra de mostassa,
que és molt petit i es fa robust) per a dur a terme les responsabilitats
eclesials.
Fer el camí de Jesús implica
sostenir-se en la robustesa de la fe. Precisament les dues imatges antitètiques
que clouen l’ensenyament sobre la fe: plantar-se i en el mar,
mostren la incommensurabilitat del poder de la fe. El qui té fe, té un poder
incommensurable.
L’ensenyament sobre el servei
apunta que res no és indispensable en el servei al Senyor. En efecte, la
utilitat del servei no està en la seva productivitat, sinó en el fet de servir.
El deixeble és convidat a identificar-se amb l’esclau que fa el que se li mana
sense esperar res per la fidelitat i l’obediència mostrades.
La paràbola del servent inútil
(Lc 17,7-9) és de les que obren el diàleg amb una pregunta i de les que
conviden a identificar-se amb un dels personatges, ací l’esclau. Tal com un
esclau fa el que ha de fer, ningú no esperarà mai que la fidelitat i l’obediència
mostrades no li atorguin cap dret sobre el seu senyor. Així doncs, la paràbola
apunta que el deixeble no ha reivindicar res a Déu pel servei fet (no compta
res la productivitat). Tampoc Déu no està obligat a recompensar el servei que
el deixeble està cridat a fer (el que compta és la gratuïtat).
3. Donem un cop d’ull a la nostra vida i acció
M’he preguntat mai sobre la força
de la meva fe?
Què em mou a ser generós, a estimar
gratuïtament els altres?
El servei que faig té sentit com a
tal o espero ser recompensat?
Com visc la gratuïtat del meu
servei?
