D. 23 de durant l’any C
(8
setembre)
1. Llegim el text (Lc 14,25-33)
25Molta gent feia
camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué: 26Si algú ve a mi i no
m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les
germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. 27Qui
no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu. 28¿Qui
de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les
despeses i veure si té recursos per a acabar-la? 29Altrament, si
posava els fonaments i no podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien
començarien a burlar-se d’ell 30dient: “Aquest home va començar a
construir però no ha pogut acabar.” 31O bé, quin rei, si va a la
guerra a lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a decidir si amb deu mil
homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? 32I si veu
que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l’altre encara és
lluny. 33Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els
seus béns no pot ser deixeble meu.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Avui, tot fent el camí, Jesús es
deixa acompanyar de molta gent. En aquest marc, Jesús indica el que
suposa acompanyar-lo en el camí cap al Pare. Cal saber el que això implica, i
per tant, reflexionar-hi. Jesús vol seguidors convençuts i no pas acostumats a anar fent.
Jesús indica tres condicions per a
seguir-lo convençudament: 1) la renúncia als afectes més fonamentals de
la persona, com són l’amor a la pròpia família i la conservació de la pròpia vida;
2) l’acceptació sincera de la màxima radicalitat, prenent la creu fins a
morir-hi, és a dir, tenint una total disponibilitat a oferir la pròpia vida, no
sols en el martiri, sinó també en la lluita quotidiana; i 3) la renúncia
total i absoluta a tots els béns materials.
El seguidor estarà convençut
realment, quan s’adoni que és capaç de renunciar a tot el que té i estima, si
és capaç de donar la seva vida per seguir el seu Mestre i Senyor en el camí cap
al Pare. Precisament perquè se n’adoni, Jesús proposa dues paràboles (Lc 14,28-30.31-32),
que aconsellen reflexió i càlcul. Hom s’adonarà que s’està
convençut realment després de pensar-hi, sense presses, d’haver-ho sospesat
serenament. Jesús no imposa que l’acompanyem en el camí.
Jesús vol que el qui l’acompanyi en
el camí sàpiga discernir el que té i amb què compta. El que té com a capacitat
a fi d’afrontar la seriositat del compromís i el que té com a béns materials.
La capacitat que el seguidor pugui tenir de resposta a acompanyar Jesús és
indeterminada, pot ser més o menys; en canvi, els seus béns materials poden ser
molt determinants, per això el seguidor se n’ha de desprendre si vol acompanyar
Jesús.
La renúncia a
posseir tota mena de béns materials és la condició que millor defineix la
disponibilitat lliure i radical del seguidor convençut i posa al descobert el
seguidor que s’ha acomodat. En efecte, segons la visió teològica lucana, el
despreniment no sols és el tret que millor defineix l’estil de vida del
seguidor convençut, sinó també el de tota l’Església (Fets 2,42-47; 4,32-37), i
en marca la seva seriositat i el seu caràcter definitiu (és exemplar l’episodi
d’Ananies i Safira: Fets 5,1-11).
3. Pensem-hi
Estic ben convençut de seguir Jesús? He sospesat bé les
meves forces i els meus propis recursos per a seguir-lo? Estic disposat a
renunciar al poder dels béns i a tot tipus de prestigi per a seguir Jesús des
de la senzillesa i la generositat?
La meva disponibilitat a seguir l’estil de vida de Jesús
és sincera i ben fonamentada?
