D. 22 de durant l’any C
(1
setembre)
1. Llegim el text (Lc 14,1a.7-14)
1Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un
dels principals dels fariseus. 7Jesús observà que els convidats havien escollit els
primers llocs i els proposà aquesta paràbola: 8Quan algú et convida a un
banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més
important que tu, 9i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos
i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’anar a ocupar el darrer lloc,
tot avergonyit. 10Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al
darrer lloc i, quan vingui el qui t’ha convidat, et dirà: “Amic, puja més
amunt.” Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. 11Tothom
qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit. 12Després
digué al qui l’havia convidat: Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els
teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien
tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. 13Més aviat,
quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. 14Feliç
de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa,
la trobaràs quan ressuscitin els justos.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
Lluc relata una escena a casa d’un
dels principals dels fariseus. Jesús hi és convidat en un àpat festiu d’un
dissabte. I allà observa que els convidats tenen un comportament que els
distingeix: escullen els primers llocs, i amb una paràbola els en proposa
un de nou. Jesús també observa l’actitud selectiva de l’amfitrió i també
li’n proposa una de nova.
Jesús invita a evitar l’autopromoció
i a descobrir que el veritable lloc del creient és el que ocupa davant de Déu i
no pas el que ocupa gràcies al propi esforç de promoció. Jesús no lamenta que
els convidats siguin mal educats, sinó que es creguin privilegiats pel seu
tracte amb Déu, mentre el que Déu valora és la humilitat. Jesús critica l’afany
d’assolir privilegis i d’autopromoció. El deixeble ha de basar el tracte amb
Déu i amb els altres en la humilitat. Però, a més, Jesús convida a una
relació amb els altres no fonamentada en la reciprocitat (m’has
convidat, et convido), sinó en la generositat (convido el qui no em pot
convidar). Una relació que expressa i testimonia l’amor unilateral de Déu.
Jesús no sols desqualifica l’ambiciós, sinó també els qui cerquen sempre una contrapartida.
Als banquets no s’hi ha de convidar només els amics, els germans,
els parents, i els veïns rics, sinó els qui ningú no hi
convidaria: pobres, invàlids, coixos i cecs (avui
són els sense alguna cosa: sostre, papers, afecte, salut...).
Jesús contraposa
dos tipus de categories socials, les quatre que poden correspondre al gest de
benvolença dels qui els ha convidat i les altres quatre incapaces de correspondre-hi
i que, a més, la mentalitat social i religiosa d’aquell temps els excloïa del
banquet del Regne. Per tant, la proposta de Jesús és ben clara: cal sortir del
cercle tancat de les relacions que es basen en la reciprocitat. Jesús convida a
actuar com Déu actua; és a dir, essent generós i deixant-se dur per la
gratuïtat de l’amor, sense contrapartides ni compensacions. I perquè el
deixeble actua com Déu, té un lloc assegurat al seu costat (la recompensa
final). En definitiva, el qui segueix el camí de Jesús cap al Pare, ha d’aprendre
a fer el que Jesús ha après del Pare, és a dir, ha de ser humil en la
seva relació amb Déu i amb els altres, però també generós amb els
marginats i exclosos de la vida social i religiosa.
3. Pensem-hi. Sóc generós i també humil en la meva relació amb
Déu i amb els altres? Cerco l’autopromoció? I sóc partidari de la reciprocitat,
és a dir, ajudo qui em pot ajudar, dono a qui m’ho tornarà amb escreix?
