D. 20 de durant l’any C
(18
d’agost)
1.Llegim el
text ( Lc 12,49-53)
49He
vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! 50Haig
de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! 51¿Us
penseu que he vingut a portar la pau a la terra?
49He vingut a calar foc a la
terra, i com voldria que ja estigués encesa! 50Haig
de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! 51¿Us
penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut
a portar-hi divisió. 52D’ara
endavant els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres
contra dos i dos contra tres. 53Es
dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la
filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la
sogra.
2. Comprenem
el text i contemplem Jesús
Tot fent el camí cap al Pare,
Jesús adreça unes reflexions als seus deixebles sobre el caràcter de la seva
missió (Lc 12,49-53) i, tot seguit, esperona la gent a descobrir els signes
dels temps perquè acullin la pau i la felicitat que els porta (Lc 12,54-56),
fragment que no forma part del text llegit. Cal recordar que el camí de Jesús a
Jerusalem està farcit d’ensenyaments adreçats als deixebles, però també a
la gent que el segueix o que troba pel camí. Ara i aquí Lluc qüestiona la
coherència dels seguidors de Jesús, no fos cas que fugíssim d’estudi, féssim el
suec o l’orni.
En les reflexions de Jesús als
deixebles, s’hi entreveuen qüestions de fons. La que més destaca és la del
motiu de la seva vinguda. L’evangeli del diumenge passat (19 de durant
l’any C) ja havia esmentat la proximitat imminent d’una vinguda, la de l’amo o
senyor (Lc 12,36-40.43.45-46). Jesús ha vingut i la seva acció ha encès una
crisi que tot ho purifica i renova (Lc 3,6), ningú no pot escapar-se’n (Lc
3,7), és el foc de l’Esperit (Lc 3,16; Ac 2,3), que portarà la salvació
de Déu fins als límits més llunyans (Ac 1,8).
La vinguda de Jesús és com un
foc que s’estén en un prat sec, davant el qual cal decisió i acció. Si la imatge
del foc expressa els efectes de la vinguda de Jesús sobre la terra, la imatge
de l’aigua expressa els efectes sobre ell mateix: immergir-se en l’aigua és una
al·lusió a la mort. Jesús anhela ser immergit en la prova que ha de passar,
perquè així durà a terme la missió que el Pare li ha confiat. Jesús durà la
salvació per a tothom si compleix el designi de Déu Pare, per això ha emprès el
camí a Jerusalem (Lc 9,51).
Lluc encara no revela en què
consisteix el baptisme que ha de passar Jesús, sols ho assenyala; cal
que els qui seguim Jesús pel camí ens adonem que haurem de passar pel sofriment
i la mort. Mateu i Marc, en canvi, en el marc de la pujada cap a Jerusalem, són
més explícits: Mt 20,22-23; Mc 10,38-39.
La vinguda de la pau provoca
divisions i tensions, fins i tot dins les famílies dels seguidors (ni se
n’escapa la mare de Jesús: Lc 2,35). Sembla contradictori. Jesús s’ha convertit
en senyal de contradicció a Israel (anunci de l’ancià Simeó: Lc 2,34).
Jesús
es manifesta com el qui porta la pau a la terra i als pecadors (Lc 2,14; 7,50;
8,48; 19,38) i convida els seus deixebles que l’escampin arreu (Lc 10,5), però
la recepció d’aquest do provoca divisió, és a dir, acolliment o rebuig. Heus
ací que el Regne de Déu i Jesús mateix no admeten mitges tintes.
3.
Pensem-hi
L’opció per Jesús i pel Regne
m’implica i compromet tota la meva existència? Acollir Jesús en la meva vida i
acció provoca problemes en la meva xarxa personal de relacions? En quina
mesura? Sóc cristià/cristiana a mitges tintes o a totes?
