D. 21 de durant l’any C
(25
d’agost)
1. Llegim el text (Lc 13,22-30)
22Tot fent camí cap
a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. 23Algú li
preguntà: Senyor, ¿són pocs els qui se
salven? Jesús els contestà: 24Esforceu-vos a entrar per la porta
estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran. 25Després
que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora
i començareu a trucar dient: “Senyor, obre’ns.” Ell us respondrà: “No sé d’on
sou.” 26Llavors us posareu a dir: “Hem menjat i hem begut amb tu, i
has ensenyat per les nostres places.” 27Ell us respondrà: “No sé
d’on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal!” 28Allà
hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i
tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret
fora. 29I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i
s’asseuran a taula en el Regne de Déu. 30Hi ha darrers que seran
primers, i primers que seran darrers.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
Comença la segona part del camí de
Jesús a Jerusalem (Lc 12,22-17,10). Lluc, indicada la decisió de Jesús d’anar a
Jerusalem (Lc 9,51), recorda que hi va fent camí en certs moments (Lc 13,22;
17,11; 19,28.41); així marca el ritme del camí en tres grans parts: Lc 9,51-13,21;
13,22-17,10; 17,11-19,27. Aquesta segona part inicia amb una reflexió sobre l’entrada
al Regne, tot insistint en la urgència d’espavilar-se, a fi de ser-hi admesos
abans que sigui massa tard, i en l’acolliment de la visita de Déu en Jesús, com
a garantia d’entrada.
La salvació ha arribat en Jesús,
tot i que molts encara no hagin volgut adonar-se’n (vegeu 12,54-56). Avui un innominat
(qualsevol de nosaltres) planteja a Jesús una pregunta que enceta la qüestió
sobre l’entrada o l’exclusió del Regne: Senyor, ¿són pocs els qui se salven?
És una pregunta que expressa una creença molt arrelada en la mentalitat jueva
d’aquell temps; així tot jueu creia que, pel fet de ser-ho, ja tenia assegurada
la vida futura. Aleshores la pregunta planteja si se salvarà algú més, si se
salvaran els de fora, els qui no són membres del poble que Déu s’ha escollit. Jesús
suggereix que els de sempre no ho tenen tan fàcil com creuen. Cal esforçar-se
per a entrar en el Regne (imatge de la porta estreta). Jesús no respon
directament a la qüestió plantejada: el nombre dels qui hi entraran pertany a
Déu, en canvi, pertany a cadascú de fer l’esforç per entrar-hi. Però no es pot
deixar l’esforç per a l’últim moment, perquè es pot fer tard i trobar l’accés
tancat (imatge de la porta tancada). No tot depèn de la porta: l’esforç
és important, però no comptarà gens si es deixa per a l’últim segon. L’última
paraula la diu el cap de casa, figura de Jesús; i el que compta no és
entrar-hi o no, sinó ser-hi admès o ser-ne exclòs. Per això, la intervenció del
cap de casa és definitiva. És definitiu, doncs, haver acollit o no
Jesús.
I a dins de la casa (l’Església),
hi trobem l’Israel restaurat (significat pels tres patriarques: Abraham,
Isaac i Jacob) i completat amb els pobles pagans vinguts dels quatre
vents. Tots junts celebren la festa i la joia del Regne.
Jesús no vol frustrar ningú, sols
afirma que molts no hi entraran, perquè pensaven que tenien el dret adquirit i
no s’havien espavilat (convertit) quan calia fer-ho.
La màxima que
clou el text indica un dels trets del Regne; en efecte, alguns dels darrers (no
tots) seran considerats més importants que els de sempre (els habituals).
3. Pensem-hi.
Penso que tinc el dret adquirit
d’asseure’m a la taula parada del Regne? Quin esforç se’m demana? Jesús em mou a servir els altres i a
no excloure ningú de la taula del Regne?
