Florenci Costa: capellà del Padró, intel·lectual al servei dels pobres
(Pim Queralt-CR) La matinada del dia de la Mercè ens va deixar en Florenci Costa:
prevere de la diòcesi de Vic, consiliari dels moviments d’Acció
Catòlica i sacerdot pradossià. Tres identitats que defineixen la seva
vida al servei de l’Església, del laïcat de casa nostra i el seu desig
de ser, primer que res i com a fonament de tot, veritable deixeble de
Jesucrist. Aquest dimecres a la tarda s’ha fet el funeral a Navarcles,
on havia nascut el 18 de juny de 1936, fa 83 anys
En tots els àmbits va fer un treball de base seriós i exigent. Va
treballar en un fàbrica fins el 1958 i, després de fer el servei militar
a Lleida, va entrar al seminari de Vic l’any 1959. El 1964 va anar a
França al seminari del Prado a Limonest i va estudiar a l’Institut
Catholique de Lyon, on es va llicenciar en teologia l’any 1968.
Posteriorment, el 1998, va fer una tesi dedicada a «La divinitat de
Jesucrist en el P. Antoine Chevrier. De l'apologètica a la mística» a la
Facultat de Teologia de Catalunya.
A finals dels anys 60 torna a Catalunya, a Manresa. El 1977 va ser
nomenat delegat de Pastoral obrera del bisbat de Vic i va viure al barri
de Sant Maure, tocant a Igualada. El 1982 torna a Manresa al servei de
la parròquia de la Mare de Déu de l’Esperança, al barri
Mion-Puigberenguer, de la qual és rector des de 1986. Després d’una breu
estada a França, torna a Manresa i va ser inscrit a la parròquia de
Sant Josep (Poble Nou). Va ser professor de religió i teologia a
l’Escola de Mestratge Industrial de Manresa, a l’Institut Superior de
Ciències de la Religió de Barcelona i al Centre de Pensament Cristià de
Manresa, centre que dirigir des del 2007.
Animador, exigent i lluitador
Darrera d’aquest dades hi ha una persona que a tot arreu va ser també
animador, coordinador o responsable, maldant sempre per fer un treball
col·lectiu i impulsar una formació sòlida de la gent. Com a rector i
vicari de parròquies de barriades de Manresa on va participar i animar
el moviment veïnal i va ser el primer secretari de l’Agrupació de Veïns
del barri Mion-Puigberenguer.
Va acompanyar a molts grups i militants de tots el moviments a
Manresa (MIJAC, JOC, ACO i professionals) i va treballar molt per la
coordinació catalana de tots el moviments. A més de delegat de Pastoral
Obrera del seu bisbat, va ser-ho de Catalunya, responsable del Pradó
estatal, del Pradó català i membre del Consell del Pradó General.
Amic dels amics, amic de les xerrades i passejades llargues, tímic
però agosarat, interessat per tot i per a tots. Sobretot per la
història, la història de la seva família, de Catalunya, del moviment
obrer, del Pradó, del barri.. en definitiva la seva pròpia història. Li
agrada escriure i llegir i patia perquè “avui la gent ja no llegeix”.
Exigent, treballador, constant, lluitador.. i patidor. Patia perquè es
començaven projectes que quedaven aturats per la manca de compromís de
molts, però on ell hi havia posat el coll. Protestava amb una mitja
rialla i un xic d’ironia.
Escoltava amb molta atenció, escoltava amb la mirada. A vegades,
però, tancava els ulls “per escoltar millor” em deia. Pregava i pensava
a fons, donava tombs a les coses. Proposava i actuava. Era un verdader
intel·lectual que va optar per posar-se al servei de l’Església i, sobre
tot, de l’evangelització del pobres.
Pim Queralt és membre de l'Institut Femení del Pradó
