D. 26 de durant l’any C
(29 setembre 2019)
1. Llegim el
text (Lc 16,19-31)
19. 20Un pobre que es
deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, 21desitjant
de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot
venien els gossos a llepar-li les nafres. 22El pobre va morir, i els
àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. 23Arribat
al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny
Abraham, amb Llàtzer al seu costat. 24Llavors va exclamar: Abraham,
pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del
seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig
d’aquestes flames. 25Abraham li respongué: Fill, recorda’t que en
vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals.
Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. 26A
més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú,
per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni
d’on sou vosaltres cap aquí. 27El ric va insistir: Llavors, pare,
t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, 28on tinc encara cinc
germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc
de turments. 29Abraham li respongué: Ja tenen Moisès i els Profetes:
que els escoltin. 30El ric insistí encara: No, pare meu Abraham, no
els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran. 31Abraham
li digué: Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap
mort que ressusciti.
2. Comprenem
el text a la llum del ministeri de Jesús
Tot fent el
camí, Jesús posa un contrapunt a la paràbola de
l’administrador astut (16,1-8a) del diumenge passat (d. 25) amb
una altra paràbola, que contraposa dos personatges: el ric innominat i el pobre
Llàtzer.
Una paràbola
que té dues parts ben definides. Així, la primera (16,19-26) descriu dos estils
de vida antitètics: la vida opulenta i farta del ric i la vida pobra i
famolenca de Llàtzer, i dues situacions antitètiques ben dibuixades en la vida
d’ultratomba (separades per una fossa immensa), on s’estableix un diàleg
entre Abraham i el ric, i on Llàtzer sols hi surt per referències. La segona
part (16,27-31) centra l’atenció no pas en Llàtzer, sinó en els cinc germans
vius del difunt ric opulent i fart.
El missatge de
la primera part recorda gràficament la felicitat promesa als pobres
(6,20) i la malaurança promesa als rics que no s’han convertit (6,24), és a
dir, que no s’han desprès (alliberat) de les riqueses.
Jesús no para
de respondre al desconegut que li va preguntar sobre qui se salvarà
(13,23); i dibuixa la neta disparitat que hi ha entre el destí del qui ha
viscut nedant en la riquesa fins a saciar-se’n i el destí del qui ha viscut en
la misèria patint tota mena de privacions.
Jesús no fa
cap judici, sols indica la brutal inversió de les situacions: Ara ell
ha trobat consol (Déu l’ha consolat) i tu, sofriments.
El missatge de
la segona part se centra en la conversió, que no ha de ser fruit d’un
miracle espectacular, sinó de la recepció i acolliment de la Llei i els
Profetes. Així doncs, se salvarà el qui creu en la Paraula de Déu manifestada
en Jesús, l’escolta i en fa vida (vegeu 5,1; 8,15.21; 10,39). Mentre Abraham
proposa escoltar Moisès (la Llei) i els profetes als descendents
del ric, Déu Pare mana escoltar Jesús als seus deixebles (9,35).
Jesús no sols
s’adreça als qui en comptes de ser amics dels pobres ho són dels diners
(16,4), sinó també als seus deixebles (16,1). Aquests darrers són interpel·lats
per la referència a una possible conversió miraculosa, a causa del trobament
amb un mort ressuscitat (16,31), al·lusió a la mort i resurrecció del mateix
Jesús (9,22; 18,33).
Aquesta és l’única
paràbola que un dels seus personatges té nom: Llàtzer, que precisament
significa Déu ha ajudat, un nom que s’adiu molt amb el relat: un pobre
que rep la més absoluta indiferència del veí ric (que, en canvi, pot ser un de
nosaltres enganxat als béns materials), i que quan mor ningú no se
n’ocupa, ni d’enterrar-lo, però rep l’acolliment i l’ajuda de Déu. Heus ací que
Llàtzer es converteix en el tipus que provoca en l’indiferent una
actitud de conversió i que recorda la clara opció de Déu pels pobres.
3. Mirem la nostra vida i acció
- Sóc indiferent davant qualsevol situació dels altres?
- Cerco posar-me en la pell dels altres?
- Quina reacció em provoca aquesta paràbola?
