D. 25 de durant l’any C
(22 setembre 2019)
1. Llegim el text (Lc 16,1-13)
1Jesús deia també
als seus deixebles: Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de
malversar els seus béns. 2Ell el cridà i li digué: Què és això que
sento a dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració, perquè d’ara
endavant ja no podràs administrar els meus béns. 3L’administrador va
pensar: Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig
amb forces; captar, em fa vergonya. 4Ja sé què faré per a trobar
gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració. 5Llavors va
cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
Quant deus al meu amo? 6Li respongué: Cent gerres d’oli. Ell li
digué: Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui
cinquanta. 7A un altre li digué:
I tu, quant deus? Li respongué: Cent sacs de blat. Ell li diu: Aquí tens
el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta. 8I el Senyor va lloar
l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: Els
fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que
els fills de la llum.
9I jo us dic:
Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi
acabat, us rebin a les estances eternes. 10Qui és fidel en una cosa
molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses
petites, també enganya en les grans. 11Per tant, si no heu estat
fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns
veritables? 12I si no heu estat fidels en les coses que són d’un
altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? 13Cap criat no pot servir
dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no
en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
La segona part del camí de Jesús
cap al Pare iniciava amb una qüestió: ¿Són
pocs els qui se salven? (13,23), i diumenge passat dibuixava una imatge
de Déu molt interessat a salvar el perdut i curull d’alegria pel seu
retrobament (15,1-32). El capítol que avui encetem, obert i clos amb dues
paràboles: la de l’administrador astut (16,1-8a) i la del ric i
Llàtzer (16,19-31), indica que el qui no es deixa seduir per la riquesa serà
salvat. La primera lloa l’astúcia o l’habilitat en l’ús de la riquesa i la
segona en critica l’excés fins a saciar-se’n.
L’administrador no és pas lloat ni
per malversar els diners d’un home ric, ni per estafar-lo falsificant-li els
comptes. És lloat per la seva actuació encertada: actua astutament, ja
que ha descobert que l’amistat dels pobres és més important que la riquesa. En
les tres paràboles anteriors (recordem que Lluc concentra la majoria de les
paràboles pròpies durant el camí de Jesús cap al Pare), Jesús s’ha adreçat als
fariseus i juristes (15,2), ara, en canvi, s’adreça als seus deixebles (16,1);
per tant, el deixeble ha de fer un ús positiu de les riqueses a fi de fer-se
amic dels pobres (16,8-9), però també ha de renunciar a tots els seus
béns si vol entrar en el Regne (16,13).
En l’actual relat lucà, formen un
únic teixit la paràbola de l’administrador astut i les tres concrecions que se’n
deriven.
La primera concreció
(16,8b-9), a partir del paral·lelisme entre els homes del món (entre
ells l’administrador astut) i els fills de la llum, apunta quina ha de
ser l’actitud del deixeble en una situació conflictiva: ha de fer-se amic dels
pobres, que són els qui acompanyen Jesús en el seu camí cap al Regne.
La segona (16,10-12)
insisteix en la responsabilitat del deixeble en l’administració quotidiana dels
béns confiats.
I la tercera (16,13) indica
l’actitud fonamental que el deixeble convençut ha de tenir davant la riquesa,
d’una radicalitat absoluta: no hi cap altra alternativa entre Déu i les riqueses,
entre el Regne i el Diner.
La pregunta que Jesús deixa caure
al qui el vol acompanyar en el seu camí és molt clara: ¿Qui vols servir? Servir
Déu implica una total adhesió i disponibilitat que santifica, i servir
les riqueses mena a l’esclavitud que envileix i a l’obsessió que esclafa i
esclavitza. D’aquestes tres concrecions, sorgeixen tres trets que defineixen l’estil
de vida del deixeble de Jesús: generós (amic dels pobres), responsable
i lliure.
3. Mirem la nostra vida i acció
·
Quin ús positiu faig dels meus
diners?
·
Com sóc responsable i lliure davant
dels diners que tinc?
