D. 33 de durant l’any C
1. Llegim el text (Lc 21,5-19)
5Alguns parlaven del temple i de com
estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué:
6De tot això que contempleu, vindran
dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït. 7Llavors li preguntaren: Mestre,
¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir? 8Ell digué: Estigueu alerta, no
us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: Sóc jo, i també: El temps s’acosta. No aneu darrere d’ells.
9Quan sentireu parlar de guerres i de
revoltes, no us espanteu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà
de seguida. 10Després
els va dir: Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre
regne; 11hi haurà
grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans
senyals al cel. 12Però
abans de tot això us agafaran i us perseguiran; us portaran a les sinagogues i
a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa
del meu nom. 13Serà
una ocasió de donar testimoni. 14Estigueu
decidits a no preparar-vos la defensa: 15jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap
dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. 16Sereu traïts fins i tot pels
vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres.
17Tothom us odiarà per causa del meu nom.
18Però no es perdrà
ni un sol cabell del vostre cap. 19Amb
la vostra perseverança salvareu la vida.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
Aquest text forma part de l’anomenat discurs
escatològic lucà (Lc 21,5-38), és a dir, sobre les realitats últimes, que
ve precedit per l’anunci de la destrucció del temple de Jerusalem (Lc 21,5-7).
I comença amb la pregunta: Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el
senyal que està a punt de succeir? Lluc reflecteix la idea d’un interval
entre el ministeri de Jesús i la fi dels temps, que vindrà precedida per uns senyals.
El discurs escatològic lucà es fonamenta en
el de Mc 13. Però hi ha un tret que els diferencia: Lluc insisteix no tant en
el darrer dia com en l’avui de la salvació. Això no significa que
suprimeixi la idea de la parusia: és l’únic dels tres sinòptics que
l’afirma expressament, quan recorda: Aquest Jesús que ha estat endut al cel,
vindrà tal com l’heu vist que s’hi anava (Ac 1,11). Heus ací que el
deixeble ha de viure l’avui, seguint el camí de Jesús a Jerusalem i
assumint les dificultats i les angoixes del temps present, el temps de
l’Església.
Jesús anuncia la destrucció del temple veient
força avançats els treballs de reforma i d’embelliment del segon temple (el
primer fou construït en temps de Salomó i destruït l’any 587 aC), uns treballs
iniciats pel rei Herodes el Gran (37-4 aC). Per tant, aquest anunci és doblement
colpidor: pel fet que ja està quasi acabat i pel significat que té per a
Israel.
Una preocupació lucana és separar la destrucció de
Jerusalem (70 dC) de la fi dels temps. La fi no ha arribat (Lc 21,9), tot i que
el temple ja sigui destruït (un fet ja esdevingut quan Lluc redacta el seu evangeli), per això
els cristians s’han de preparar per a viure enmig de les adversitats i
persecucions (Lc 21,12-19). Sense oblidar-se, però, d’un dels perills més
dolorosos: el fet de ser traïts pels propis familiars i amics, i de ser
odiats de tothom (Lc 21,16-17). Tanmateix el Senyor els garanteix la
protecció contra tota mena de mals físics i els assegura la vida eterna. En
definitiva, el qui superi les persecucions i l’odi de tothom fins al final,
també de la seva vida en aquest món, gaudirà de la salvació.
Ara és el temps del seguidor de Jesús i de
l’acolliment de la salvació. Ara és el moment de la confiança en Jesús, el
Salvador, que no abandona mai el deixeble en el camí (Lc 21,15.18). També
l’hora del testimoniatge (Lc 21,13) i de la constància (Lc 21,19).
En resum, és l’avui de la salvació, l’hora
d’acollir la vida de Déu: Amb la vostra perseverança salvareu la
vida. Es
tracta, doncs, de donar testimoni de sentir-nos estimats per Déu i no defallir.
3. Donem un cop d’ull a la nostra vida i acció
Quin testimoniatge dono
de la fe en l’amor de Déu manifestat en Jesús en les dificultats que em vaig
trobant dia rere dia?
Enmig de la crisi,
aporto llum d’esperança i també confiança en allò que és essencial?
