Diumenge 2n d’Advent A
1. Llegim el text (Mt 3,1-12)
1Per aquells dies es va
presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea 2dient: Convertiu-vos,
que el Regne del cel és a prop. 3De Joan parlava el profeta
Isaïes quan deia: És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu
el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. 4Joan duia
un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment
eren llagostes i mel boscana. 5Anaven a trobar-lo gent de
Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, 6confessaven
els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. 7Quan Joan
veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va
dir: Cria d’escurçons! Qui us ha dit que us escapareu del judici que
s’acosta? 8Doneu els fruits que demana la conversió, 9i
no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer
sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. 10Ara la
destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és
tallat i llençat al foc. 11Jo us batejo amb aigua perquè us
convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne
ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb
foc. 12Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era;
arreplegarà el blat i l’entrarà al graner, però cremarà la palla en un foc que
no s’apaga.
2. Mirem el text
Mateu retrata la figura i l’acció de Joan des de
l’Escriptura (3,1-6) i de la seva predicació (3,7-12). Destaca el seu estil de
vida i el fet que bateja i fa el que Isaïes havia anunciat (Is 40,3). I que
crida a la conversió i anuncia el judici de Déu, la irrupció de
la justícia de Déu.
Joan apareix com el primer predicador de la
conversió, de l’opció per un estil de vida que faciliti l’entrada al Regne
messiànic imminent. És el precursor: en el seu estil de vida i
predicació, ja fa entreveure quina serà la missió del Messies.
Joan
Baptista denuncia el conjunt del judaisme oficial, oposat a la salvació de Déu
en Jesús. Els fariseus (reformistes amb tocs integristes) i els saduceus
(conservadors i garants del sistema) són emparentats amb l’estirp de la serp
(l’escurçó), imatge que significa la maldat perversa i obstinada, i que
contrasta amb l’estirp del Messies.
Mateu,
per boca del Baptista, vol desemmascarar dues falses seguretats: la dels ritus
estèrils (no mostren la conversió) que pretenen assegurar la immunitat davant
el judici de Déu, i el fet de fer servir la pertinença a l’estirp d’Abraham com
a coartada per a escapar-se del judici de condemna. El criteri últim i decisiu
és la conversió i l’adhesió íntegra i fidel al Senyor, que
implica un estil de vida segons les exigències de la seva voluntat (els bons
fruits).
El Baptista revela el protagonista del judici de Déu: el qui batejarà
amb l’Esperit Sant i amb foc. Aquí són definides les característiques dels
dos baptismes i són presentats els protagonistes. Un baptisme és amb aigua per
a la conversió (i no pas per al perdó dels pecats, com als altres dos
sinòptics; per a Mateu, només la sang de Jesús pot perdonar els pecats: 26,28),
i l’altre baptisme és amb l’Esperit i amb foc per a la salvació. El
Baptista és menys que l’esclau i el qui ha de venir és el Senyor; el Baptista
anuncia el judici i el qui ha de venir és el Jutge, el purificador de la
seva era..
3. Mirem la nostra vida i acció
Arrelo la meva vida i acció en la fidelitat a la
voluntat de Déu (els bons fruits) i no pas en falses seguretats i
vanitats? Quines són les falses seguretats i vanitats que m’impedeixen preparar
el Regne i acollir el Senyor?
